Editorial
Immigració i model de país
L’economia andorrana es troba després de la crisi de la covid en un cicle de creixement que té com a motors dos sectors amb moltes necessitats de personal com són la construcció i l’hoteleria, i que condicionen la política migratòria
El Govern va aprovar ahir en la sessió del consell de ministres canvis en la normativa d’Immigració de dos qüestions rellevants com són l’obertura de la quota temporal d’estiu per a l’hoteleria i l’enduriment dels requisits per al reagrupament familiar. La legislació habilita el Govern a gestionar els contingents a través de decrets o de reglaments que despleguen la Llei general d’Immigració. Són dos qüestions fonamentals perquè no tan sols condicionen el mercat laboral, en què el creixement turístic experimentat l’any passat ja va obligar a desplegar una quota específica d’estiu que ara es consolida, sinó també el model social, perquè estableix els requeriments perquè els immigrants puguin traslladar a Andorra la família. Des d’una visió d’alt nivell ja es poden extreure dues conclusions bàsiques que expliquen molt de l’evolució del país. La primera és que l’economia andorrana requereix un volum de treballadors que el mercat interior no pot oferir i que, per tant, han d’arribar amb ampliacions de la quota general i/o contingents extraordinaris. El país, per tant, continuarà creixent demogràficament a un ritme similar al dels darrers anys provocant major tensió sobre el mercat de l’habitatge, la mobilitat o els serveis. L’altra conclusió és que mentre que el Govern promou el flux de mà d’obra, aplica un barem econòmic molt més alt per restringir l’arribada de parelles i fills. És legítim que l’Estat andorrà s’asseguri que l’immigrant i els seus disposin d’una renda suficient per viure amb dignitat, però marcar un llindar que condemni la majoria a viure a milers de quilòmetres dels seus familiars més pròxims s’allunya del tradicional model d’acollida del país. Així, un treballador estranger que vulgui fer venir la parella i un fill menor haurà de tenir uns ingressos mínims nets de 3.240 euros, una xifra molt allunyada del salari mitjà i de les retribucions en la majoria de sectors. Són dues decisions que poden semblar menors, però que diuen molt de per quin model econòmic i social aposta el Govern.