La unitat de l'esquerra

El centreesquerra no està per a més batalles. El dur resultat electoral i la ir­rupció de Concòrdia han propiciat un procés de reconstrucció del PS i del partit germà SDP, que semblen predestinats a la confluència després d’anys d’antagonisme. Si bé la suma de les dues forces el 2-A no va tenir els resultats que els seus promotors esperaven, la fragmentació pot abocar-los a la irrellevància. La necessitat de coalició amb vista a les eleccions comunals –uns comicis que castiguen les minories– és un argument extra pel que fa al retrobament. Perquè més enllà que les diferències ideològiques són escasses, les dues forces arriben molt justes de recursos, candidats i opcions reals d’arrabassar els comuns a les actuals forces de govern. En aquest context només pot causar sorpresa l’anàlisi sobre els resultats electorals de l’expresident d’SDP Jaume Bartumeu, atribuint tota la responsabilitat de la derrota als candidats que encapçalaven la llista –tots ells del Partit Socialdemòcrata– i a l’estratègia de campanya. El candidat a cap de Govern, Pere López, va assumir el fracàs amb la renúncia a l’acta de conseller i el partit ha afrontat un difícil procés de renovació interna. Bartumeu, que tot i el pas enrere no renuncia a continuar influint en una formació que va dissenyar a la seva mida, ha aprofitat la derrota per cobrar-se els deutes amb Susanna Vela i Judith Salazar, que continuen al Consell però que han renunciat a tenir un paper en el futur del partit. Els retrets no són una bona estratègia per enfortir els ponts encara febles entre els dos grups socialdemòcrates, especialment quan van adreçats a persones que han renunciat a liderar el futur partit. Perquè si per Bartumeu l’antic aparell del PS és un obstacle per a aquesta confluència, segurament per a una part del partit ara liderat per Pere Baró i Marta Pujol l’excap de Govern també ho és. La nova direcció del PS ha afrontat amb serenitat les crítiques, sense escarafalls, sabedora que la unitat de l’esquerra passa per sobre dels estirabots de qui fa deu anys n’era el gran referent.