Créixer a rebuf d'Espanya

El departament d’Estadística del Govern ha fet públiques les previsions macroeconòmiques per a aquest exercici i els cinc següents. La dificultat per quadrar les estimacions és directament proporcional a com anem de lluny en el calendari. Calcular les perspectives de creixement l’any 2028 d’acord amb els actuals indicadors i tendències pot semblar agosarat especialment des que qualsevol moviment geopolític pot desencadenar conseqüències insospitades a l’altra punta de món. En el calendari més proper és on les estimacions guanyen més pes. Per tant, centrant-nos només en el 2023: les perspectives, posades en context europeu, continuen sent molt bones. Estadística calcula que l’economia andorrana creixerà un 1,4% aquest exercici darrere d’Espanya i al davant de França, agafant com a base les previsions del Fons Monetari Internacional (FMI). El Govern fins i tot sosté que el creixement serà una dècima superior al que estima per a Andorra l’FMI. La tendència del PIB no fa més que posar en relleu la dependència de la nostra economia respecte a l’espanyola. La situació es pot definir a la perfecció amb

l’“Andorra va bien si España va bien” amb què Albert Pintat va definir les relacions entre els dos països davant del president José Luís Rodríguez Zapatero en una trobada a la Moncloa. Perquè és evident que, en aquest context, el rebuf del veí de sud, un dels estats que més creix de la UE, ens beneficia. Perquè mantenir un creixement de més d’un punt per sobre la inflació en un moment marcat internacionalment per les turbulències del sector financer, els efectes de la invasió russa d’Ucraïna i la inflació pronunciada és important, especialment perquè el Banc Central Europeu no dona encara per tancada la política d’increment dels tipus d’interès. I com a efectes colaterals d’aquest creixement hi ha un augment previst del nombre d’assalariats del 7,9% el 2023, una xifra molt elevada que no farà més que generar tensions suplementàries en un mercat tan crític com és el de l’habitatge.