Nacionalitat poc atractiva

La nacionalitat andorrana sembla poc atractiva per a aquells residents que tenen dret a demanar obtenir el passaport del Principat. Segons les darreres dades del departament d’Estadística només el 6,1% dels residents que podien demanar la nacionalitat –és a dir que portaven més de vint anys vivint de forma ininterrompuda al país– ho van fer. Tanmateix, les dades apunten que si bé hi ha hagut un increment en nombre absolut de les persones que podien fer aquest pas i no decidien fer-lo el percentatge sempre es manté de forma similar en els darrers anys. Això suposa, per exemple, que el 2022 només 961 residents van demanar la nacionalitat, 77 menys que el 2021. De fet, en els darrers anys només durant el 2020 es van demanar menys sol·licituds que el darrer curs (838), un fet que es pot atribuir a la pandèmia. El sociòleg d’Andorra Recerca + Innovació, Joan Micó, atribueix aquesta falta d’atractiu del passaport andorrà al fet que no hi ha doble nacionalitat i per tant no es vol renunciar a la nacionalitat d’origen. També hi pot haver una proporció de població que decideix no perdre la nacionalitat d’origen per poder seguir votant al seu país, explica al Diari Micó, qui també afegeix que una altra raó pot ser la mandra per enfrontar-se al procediment per demanar la nacionalitat i fer l’examen. Cal recordar que a 30 d’abril passat, les darreres dades conegudes, el Principat tenia una població estimada de 82.623 persones, 38.568 de les quals tenien la nacionalitat andorrana, és a dir el 48,1% del total de residents al país. Els espanyols eren el 24,8% de la població amb un total de 19.934 residents i els portuguesos representaven l’11,1% amb 8.871 ciutadans. El debat sobre la nacionalitat andorrana sempre ha tingut un doble vessant. El primer és si cal reduir els 20 anys de residència permanent per obtenir-la. I el segon és permetre la doble nacionalitat. Sens dubte, donar llum verd a la doble nacionalitat faria molt més atractiva la demanda del passaport andorrà.