Editorial
Un parer a considerar
Càritas detalla a la memòria del 2022 les actuacions i programes que l’han permès atendre 1.301 persones. L’entitat ha posat el focus a la presentació en l’agreujament de la problemàtica de l’habitatge i el risc d’exclusió que implica
Poques entitats tenen una visió tan precisa dels problemes socials com Càritas. La memòria anual d’aquesta institució de l’Església catòlica, que desenvolupa una tasca de suport a les capes més desafavorides de la població, és una imatge prou nítida de l’evolució del darrer any. I si bé les reflexions globals no sorprenen, s’ha de llegir amb cura la lletra més petita del balanç d’una entitat del tercer sector que treballa sobre el terreny i que està sòlidament articulada en tot el territori gràcies a una xarxa de voluntaris associada primordialment al moviment cristià. La seva tasca i la dels treballadors socials permet acostar-se a la realitat des d’una doble perspectiva: les grans xifres de l’acció social i les històries humanes i personals que hi ha darrere, perquè sovint no n’hi ha prou amb el suport material sinó que pot ser tant o més important l’acompanyament. I la perspectiva de Càritas aporta elements extres per situar l’abast, per exemple, de la problemàtica de l’habitatge, que suposa una amenaça seriosa d’exclusió i pobresa agreujada pel tancament d’una pensió on s’allotjaven persones vulnerables. La gravetat de la situació l’ha dut a crear un programa específic condicionat per les limitacions econòmiques que complementa el suport que ja presten gràcies a la vintena d’immobles que gestionen socialment. Els responsables de l’entitat reiteren que tot i que no es produeixen casos de pobresa tan agreujats com als països de l’entorn, sí que hi ha famílies que tenen moltes dificultats per disposar d’una llar digna, i advoquen obertament per intervenir al mínim possible al mercat, per no desincentivar la creació d’edificis destinats al lloguer i la construcció d’habitatge protegit, unes línies que no difereixen dels nous eixos de la política governamental. Ara bé, on el Govern ha de prestar atenció a la visió i el parer de Càritas, com a membre de la taula d’habitatge i bon coneixedor de les situacions de darrere la problemàtica, és a l’hora de delimitar el concepte de “preu assequible” i els requisits d’accés.