Editorial
País de refugi
Andorra posa el seu granet de sorra en el mapa mundial de l’acolliment de persones desplaçades. El Dia internacional del refugiat es va celebrar ahir amb una crida a trencar mites i falses creences i a avançar en la inclusió
El Dia mundial del refugiat, celebrat ahir, està dedicat a reconèixer la valentia i la resiliència de milions de persones que es veuen obligades a fugir de casa a conseqüència de conflictes, persecucions i violacions dels drets humans als països d’origen. La jornada ofereix l’oportunitat de reflexionar sobre la difícil situació dels refugiats, mostrar-los solidaritat, destacar la importància de protegir-ne els drets i promoure la comprensió i l’empatia cap a la seva causa. L’Acnur, l’agència de les Nacions Unides per als refugiats, estima que a mitjan 2022 hi havia 103 milions de persones desplaçades, un increment de 13,6 milions en relació amb final del 2021. D’aquest centenar de milions, 295 viuen a casa nostra després que el 2018 s’activés una política d’acolliment que ha tingut com a països emissors Ucraïna (278) i Síria (17). Va ser precisament arran del conflicte en aquest país de l’Orient Mitjà, que va donar lloc a una de les majors crisis humanitàries ocorregudes en sòl europeu en els darrers 50 anys, que el 2018 el Consell va aprovar la Llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries que, a falta d’una llei marc de regulació del dret constitucional d’asil, atorgava el marc legal necessari. La situació geogràfica d’Andorra, que no disposa d’aeroport i que no forma part de l’espai Schengen ni del marc comunitari per a l’acollida de refugiats, dificulta l’establiment d’un canal d’arribada fins al nostre país. Aquestes limitacions obliguen a buscar fórmules com, per exemple, el corredor amb la Comunitat de Sant’Egidi. La pertinença al concert de nacions implica l’assumpció de responsabilitats en la protecció de les persones que no poden tornar al seu país d’origen o de residència habitual a causa de violacions sistemàtiques o generalitzades dels drets humans. L’acolliment gaudeix alhora del més ampli suport dels grups polítics, tant representats al Consell com de fora de l’arc parlamentari, i de la societat civil, recollint la tradició històrica d’Andorra com a país de refugi en temps de conflictes.