Editorial
Abstenció i nacionalitat
La ciutadania andorrana no és prou atractiva. Les eleccions tampoc desperten grans emocions. La desafecció d’amplis sectors de la població és un símptoma de la falta de cohesió social que hauria de ser analitzat a fons
L'estadística ens ha deparat aquesta setmana dos exemples del que habitualment cataloguem com a desafecció. Un d’ells –el creixement de l’abstenció– és comú als països del nostre entorn. L’altre –la negativa a obtenir la nacionalitat per naturalització tot i complir els requisits legals– és específica d’Andorra. El departament d’Estadística del Govern va fer públic ahir un comparatiu sobre la participació electoral en els darrers catorze anys que aprofundeix en la tendència a la caiguda del percentatge de votants, amb algun detall important com la incidència del fenomen en funció del naixement a Andorra o a l’estranger o per franges d’edat o per sexe. Pel que fa a l’accés a la ciutadania, la dada, publicada a l’edició de dilluns del Diari, és concloent. Només un 6% dels residents que tenen dret a reclamar el passaport ho fan. Així, aquest col·lectiu va batre el 2022 un record amb 16.000 persones que superen els 20 anys de residència però prefereixen no obtenir la nacionalitat andorrana. La xifra és espectacular especialment quan es posa en relació amb les 29.958 persones que formen el cens electoral. És a dir, la incorporació massiva a la llista de votants canviaria significativament el perfil de l’elector. Molts factors segurament influeixen en la decisió d’aquestes persones. Un dels quals, com apuntava Joan Micó, coordinador de la secció sociològica d’Andorra Recerca i Innovació, a l’article, és la voluntat de mantenir la nacionalitat d’origen, habitualment comunitària. Seria una raó de pes, però segurament no l’única. Altres tenen un caràcter molt menys pràctic i més emocional amb la integració, la cohesió social i la identitat de fons. El llarg termini exigit per acollir-s’hi tampoc potencia la identificació amb les estructures de l’estat. Alguna cosa no funciona quan una part important de la societat decideix quedar al marge dels mecanismes de participació, quan poder votar o ser andorrà no és cap prioritat per a persones integrades i arrelades al país. I se n’haurien de conèixer les causes reals i profundes.