Editorial
Conductors a la diana
Dir que els conductors andorrans solen infringir les normes de circulació quan arriben a Espanya és fer una generalització perillosa, sobretot si qui la fa és el director general de Trànsit del país veí.
El mínim que es pot dir sobre les manifestacions del director general de la DGT, Pere Navarro, sobre els conductors amb matrícules andorranes i l’afany per córrer i incomplir les normes de circulació és que són molt desafortunades. Criminalitzar els conductors d’un país de forma generalitzada no és just, perquè si bé no es pot negar que hi ha andorrans o residents que condueixen de manera imprudent, això passa amb totes les nacionalitats. Les carreteres espanyoles estan inundades de radars –fixos i de trams– i és de suposar que es fa després de constatar que no es respecten els límits de velocitat i que cal posar-hi fre. Ningú parla que els cotxes cada cop són més potents, però també més segurs, i que algunes carreteres no tenen el manteniment adequat i molts punts negres on es repeteixen accidents. Culpabilitzar només els conductors no és admissible. És cert que les multes no arriben als infractors que viuen a Andorra i aquestes multes acostumen a prescriure. Un exemple: per la raó que sigui s’estaciona un automòbil en un lloc on està prohibit aparcar i, en tornar, hi ha un butlletí de denúncia per infracció. Tret que aquest hagi estat lliurat en mà per l’agent, el butlletí no té consideració de notificació de la denúncia, i serà l’Administració qui ens haurà de remetre la notificació. Com que la notificació no arriba a l’infractor, aquesta caduca entre els tres mesos i l’any. Els països de la UE tenen un problema similar, ja que si bé poden identificar el conductor i notificar-li la sanció, no hi ha mecanismes per aconseguir cobrar la multa excepte que es faci voluntàriament. Afirmar que els andorrans solen infringir les normes de circulació quan arriben a Espanya són paraules excessivament contundents. La missió de la DGT és combatre les imprudències i conscienciar els conductors, però assenyalar directament tot un país no és admissible. Espanya fa temps que busca la fórmula per a l’intercanvi de dades. El mateix passa amb els espanyols a Andorra, que si no se’ls identifica in situ no hi ha càstig.