Editorial
Limitar la construcció
La primera roda de premsa de Concòrdia va servir per plantejar un model urbanístic que va més enllà de les restriccions al capital estranger i que té com a element més trencador prohibir la urbanització fora del fons de vall
Concòrdia ha arribat al Consell amb voluntat de tensionar les costures del sistema. La primera roda de premsa de la formació des de seu parlamentària va servir per presentar tres proposicions de llei en les quals la formació treballa: una llei marc del benestar, la modificació de la Llei d’inversió estrangera i la reforma de la Llei d’Ordenament del Territori i Urbanisme, coneguda popularment com la Llei del sòl. Aquestes grans prioritats legislatives d’una formació que ja ha avançat que serà molt selectiva amb els temes que impulsa per evitar empatxos legislatius són continuació dels arguments que va presentar en campanya electoral. I si abans de les eleccions alguns dels postulats eren genèrics i poc matisats, en l’exposició pública d’ahir van començar a baixar al detall amb propostes que no poden deixar indiferent. La Llei del sòl és un text amb incidència sobre les polítiques de creixement, sostenibilitat i habitatge. El president del grup parlamentari, Cerni Escalé, va expressar obertament un posicionament trencador com és la prohibició de la construcció fora del fons de vall, una restricció que trenca amb el principi que qualsevol punt de la geografia andorrana no afecatada per riscos naturals és urbanitzable si s’hi poden fer arribar els serveis. Només cal seguir les tensions que va provocar la protecció de la vall del Madriu per constatar com de sensible és prohibir la construcció en vessants de la muntanya més enllà de permetre la recuperació d’una borda. En paral·lel, aposten per l’increment de la cessió obligatòria fins al 20 per cent prioritzant que es pugui fer lliurant habitatge a les corporacions en lloc de diners i per la priorització de l’habitatge com a projecte d’interès nacional. Les propostes de Concòrdia representen un canvi de paradigma absolut respecte als postulats que han prevalgut històricament en l’ordenament urbanístic. S’hauran d’analitzar amb cura perquè poden tenir un efecte desincentivador de la construcció d’habitatges, però en tot cas representen un bon punt de sortida.