Editorial
Un balanç a llarg termini
El fons de jubilació va viure una sacsejada el 2022. La devaluació dels actius pel mal comportament dels mercats s’ha compensat parcialment els primers mesos d’aquest any. L’anàlisi, però, s’ha de fer més enllà d’un o dos exercicis
Els presidents de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, Montserrat Capdevila, i del fons de reserva de jubilació, Jordi Cinca, van comparèixer ahir davant del Consell per fer balanç de l’any 2022. Era la primera presentació davant els nous parlamentaris, a la qual també van assistir l’encara directora i el seu successor, i va servir perquè els màxims responsables de la parapública reiteressin la necessitat d’afrontar de manera urgent la reforma del sistema de pensions. Sis dels nou consellers generals que van assistir a la compareixença no formaven part de la cambra la legislatura passada. Van poder conèixer de primera mà la situació de les reserves, en què els poc més de 1.500 milions d’euros han de servir per respondre a uns compromisos contrets de 7.000 milions, unes xifres que per si soles ja confirmen la gravetat de la situació i la necessitat d’afrontar de manera urgent la reforma estructural. De les detallades explicacions, un dels punts que van merèixer més atenció va ser el resultat del fons durant l’any passat. L’exercici de transparència de la seguretat social, l’únic organisme que passa comptes dels seus números en una compareixença pública al Consell General, retransmesa en streaming, serveix per fer pedagogia sobre el comportament del fons. La fotografia a 31 de desembre del 2022 reflecteix una devaluació, que no pèrdua, del 9,3%, que equival a 146 milions. Aquestes xifres no poden aïllar-se del context marcat per un dels pitjors exercicis financers a la història recent, en què s’ha produït aquesta raresa que suposa la caiguda simultània de la renda fixa i de la renda variable. Ni la gestió del 2022 ha estat tan dolenta ni la dels primers cinc mesos del 2023, en què s’ha revalorat un 4,1%, tan bona. Com el president recordava, la rendibilitat del fons s’ha de valorar a llarg termini, comparant-lo amb les reserves d’institucions similars i posant-lo en relació amb l’IPC, la ràtio de referència d’acord amb la llei. I d’acord amb tots aquests condicionants la relació entre risc i resultats és molt favorable.