Un registre coix

No és d’estranyar que l’Associació Contra el Càncer, una entitat molt activa per reivindicar els millors tractaments i la màxima qualitat de vida per als malalts, hagi rebut amb decepció el registre de tumors diagnosticats, que ha estat presentat per la ministra de Salut. La base de dades absta tan sols els pacients diagnosticats o tractats a l’hospital, ometent aquells a càrrec de metges o institucions estrangeres. El registre neix coix sense dades prou fiables que permetin planificar les polítiques i reforçar la prevenció amb el màxim coneixement de causa. L’administració ha fet al llarg de la darrera dècada un esforç ingent per reforçar els serveis d’Estadística dotant el departament de molts recursos. Resulta paradoxal el dèficit de dades, la majoria de les quals en mans de fonts públiques, en una àrea tan transcendent com és la sanitat. I de totes les preguntes que la ministra no va poder respondre n’hi ha una d’envergadura política: el nombre de persones que han hagut de fer ús de la radioteràpia. Part del desencant de l’associació ve precisament de l’incompliment del compromís per a la instal·lació d’una unitat de radioteràpia a Andorra que permetria als malalts evitar desplaçaments o fins i tot establir-se temporalment a l’estranger per al tractament. Des d’un punt de vista economicista és clar que aquests equipaments requereixen tècnics altament qualificats i tenen un cost elevat que difícilment es pot cobrir ni actuant com a centre de referència per a comarques i departaments veïns. Ara bé, la majoria de serveis prestats des de l’hospital són, en una o altra manera, deficitaris. El Govern injecta anualment desenes de milions d’euros a pal·liar els dèficits de la CASS i el SAAS, diners provinents dels impostos i que se sumen a l’aportació ciutadana via copagament. I si en un dels plats de la balança hi posem l’economia a l’altre hi hauríem de situar els costos emocionals i psicològics. La política és l’art de prioritzar amb recursos escassos. I per al ministeri de Salut la radioteràpia pròxima no és una prioritat.