Editorial
Les fonts de colors
Andorra la Vella va inaugurar divendres a la nit amb una expectació notable l’espectacle de les fonts de llum i colors sobre la Valira. Una proposta no exempta de crítiques que culmina el ‘rentat de cara’ de la zona.
Qui primer va projectar una instal·lació similar va ser el primer govern demòcrata amb Francesc Camp al capdavant del ministeri de Turisme. Aquella proposta mai no es va materialitzar i anys després Conxita Marsol va recuperar la idea per complementar la transformació de la zona de la Rotonda i el passeig del Riu. L’ara ministra de Presidència i Economia va acompanyar el cònsol major de la capital, David Astrié, en la inauguració de la nova atracció, que ja omplia de gent tota la zona mitja hora abans que s’iniciés l’espectacle. Les fonts van ser objecte de crítiques en aquell primer intent d’ara fa gairebé deu anys i segueixen tenint detractors. Des del cost, a la seva qualitat com a atracció turística o l’impacte sobre el riu són qüestions que han estat objecte de debat. No s’ha de valorar com quelcom que s’hagi concebut per fer venir visitants a Andorra sinó com un element innovador, diferenciador, en la transformació de la zona urbana que conformen els entorns de la Rotonda i que va començar abans, amb la reforma de l’avinguda Meritxell. Zones cabdals per a l’economia de la parròquia i el país. El rentat de cara és innegable, com també el que han sofert altres zones de la capital i no només les cèntriques. Si procedia una inversió d’aquestes dimensions –prop de quatre milions d’euros, dels quals dos corresponen a les fonts– ja és una altra qüestió que haurà de justificar la majoria comunal en base als resultats. Perquè l’expectació generada els primers dies no implica que l’interès es mantingui en el temps i perquè a la balança també s’hi hauran de posar altres elements com ara els costos de manteniment. I pel que fa a l’impacte sobre el riu, s’assegura que es tracta d’una instal·lació sostenible, que no té cap mena d’efecte ni en el cabal ni en la fauna. No s’entendria de cap manera que fos al contrari. A partir d’aquí, el debat més global de quin model turístic vol Andorra, quina oferta vol potenciar, és quelcom que s’ha d’abordar. El sector ha tingut una recuperació postpandèmia notable però no es pot créixer per sempre.