Editorial
Disfuncions que no toquen
La recuperació econòmica i l’increment notable de nous cotitzadors ha tingut un efecte positiu en ambdues branques de la CASS. La general redueix els dèficits d’anys anteriors però la despesa sanitària segueix pujant.
Una població cada cop més envellida i una medicina cada cop més avançada que atén amb èxit malalties greus però amb tractaments més llargs i cars. La presidenta de la CASS, Montserrat Capdevila, exposava dimecres passat durant la compareixença per exposar el balanç del 2022 als consellers generals les grans explicacions a l’augment progressiu de la factura sanitària. Perquè si l’any passat el dèficit es va reduir fins als 31,8 milions d’euros (un 30% inferior al del 2021) i en aquest primer trimestre ha estat d’1,9 quan en el mateix període del 2022 s’apropava als 8, és perquè més persones estan aportant a la caixa i no perquè s’hagi frenat el que es gasta en salut. Mantenir una atenció sanitària de qualitat implica haver de fer front a un cost econòmic que va en augment. Escatimar implicaria perdre prestacions en una qüestió de primera necessitat, quelcom que ningú no vol. Però queda clar que hi ha disfuncions que sí que s’han de corregir i una la va exposar Capdevila en referir-se a les quantitats que es reemborsen per acte mèdic i incidir en les analítiques, que el 2022 van suposar 9 milions d’euros per a la CASS. Malgrat que no va aprofundir més, la presidenta del consell d’administració va indicar que les tarifes que s’estan pagant estan per sobre de les dels països veïns. Costa entendre que per una mateixa prestació s’estigui abonant més del que tocaria. De la mateixa manera que s’ha de vetllar per incorporar al finançament públic tots aquells tractaments nous que reverteixin en la millora de la salut de la població, s’ha de fer una revisió contínua de les tarifes per adaptar-les a l’actualitat. O per suprimir la cobertura de prestacions que han quedat obsoletes. La medicina avança i també ho han de fer els que la gestionen o la financen. Les noves eines telemàtiques han d’afavorir una major eficàcia però Andorra va amb retard. La mateixa Capdevila va qualificar d’arcaic el sistema de control temporal que s’ha de fer pel tercer pagador a les farmàcies en no haver-hi de moment recepta electrònica.