Editorial
L'amenaça de la inflació
Després d’anys d’inflació moderada i tipus d’interès baixos, fins i tot negatius, l’escenari econòmic ha canviat radicalment, una situació que impacta en el poder adquisitiu però també en les hipoteques, la inversió o l’activitat empresarial
La inflació es va moderant però lentament. El departament d’Estadística del Govern va fer públic ahir l’IPC avançat del mes de juny, que es va situar en el 4,4%, una xifra mig punt per sota de la del maig, però que continua situant-se a uns nivells alts. El descens s’atribueix al comportament dels grups de transports i aliments i begudes alcohòliques. La dada definitiva permetrà disposar d’informació suplementària, com ara la variació de la inflació subjacent, que elimina els productes més volàtils com l’energia o els aliments i que és molt més definitòria de les tendències. Des del febrer del 2022, en què el cost de la vida es va situar en el 4%, que no es produïa un resultat tan baix, però tot i la tendència general a tot Europa la carestia dels preus continua sent un dels grans problemes que han d’afrontar els governs. Els dos estats veïns es troben en una situació radicalment diferent. Espanya presenta una de les millors xifres de la Unió Europea, amb només un 1,9%, una situació que els especialistes atribueixen a una afectació més moderada de la crisi energètica atesa la diversitat de fonts de subministrament del gas davant dels estats del centre i l’est d’Europa, altament dependents dels gasoductes russos. França, amb un 4,5%, se situa tan sols una dècima per sobre d’Andorra i en millor posició que molts països de la UE. Si la inflació no es modera serà difícil que tant la Reserva Federal com el Banc Central Europeu aturin la política de tipus d’interès alts que penalitza els titulars d’hipoteques, la inversió, el consum i l’activitat de les empreses. Els especialistes esperen que el preu del diner comenci a baixar el segon semestre de l’any vinent o, en el pitjor dels casos, avançat el 2025, quan s’assoleixi una mitjana del 2% d’inflació a la zona euro. Si amb vista a final d’aquest any no hi ha hagut una variació dels preus, el Consell Econòmic i Social tornarà a tenir sobre la taula les tensions salarials i la necessitat de minimitzar la pèrdua del poder adquisitiu i garantir la competitivitat de les empreses.