Editorial

Visura vs. associacionisme

El Govern està impulsant òrgans de participació ciutadana. La diagnosi és impecable: cal afavorir els fluxos bidireccionals de comunicació. Ara bé, el focus ara s’ha de posar sobre què fer per afavorir un associacionisme que mor lentament

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Deu ciutadans es van reunir la setmana passada amb el cap de Govern. Representen el gruix de la població en la que s’ha batejat com a Visura Ciutadana, òrgan que l’executiu, desenvolupant les atribucions que la Llei de participació ciutadana li atorga, ha creat per facilitar i millorar la comunicació entre l’administració i la societats, promoure la col·laboració per millorar l’acció del Govern o afavorir la construcció d’una ciutadania activa i implicada. Cap dels deu escollits per sorteig entre totes les persones que s’hi van implicar han tingut llocs de primera línia institucional o en el teixit associatiu. Tenen l’interès i la capacitat per aportar nous prismes a la visió dels electes i de les institucions. Els objectius d’aquesta plataforma estable, com els d’altres entitats pendents de constitució com la Comissió operativa de participació ciutadana o la Taula de representació de la diversitat associativa de participació ciutadana són lloables. Qualsevol entitat que serveixi d’ascensor d’idees i neguits ha de ser benvinguda, especialment si va acompanyada d’una voluntat de portar la participació ciutadana més enllà del màrqueting i les bones paraules als fets. La participació ciutadana agonitza. El percentatge d’abstenció en els eleccions generals nacionals i, especialment, comunals és una evidència d’aquesta malaltia social, però no l’única. En les darreres setmanes hem vist de prop el procés de decadència de dues entitats de referència de la societat civil, com són l’ACU i Apapma, que treballen àmbits tan bàsics com els drets dels consumidors o la protecció del medi ambient. En perilla la continuïtat per falta de relleu al capdavant, però no són les dues úniques entitats que estan en una situació crítica. La gradual desarticulació del teixit associatiu que actua tant d’interlocutor com de contrapès dels poders fàctics o polítics és preocupant. I més enllà d’afavorir la proliferació de més i més òrgans, el que ha de fer la secretaria d’Estat de Participació Ciutadana és posar el focus sobre què pot fer per fomentar l’associacionisme.

tracking