Pacte d'Estat viu

Andorra Endavant es va presentar a les eleccions generals amb molt poques propostes, però molt clares. I si en una àrea no hi havia cap mena d’ambigüitat era en el programa de política exterior que anava precedit d’un meridià: “Aturar les negociacions amb la Unió Europea”. Per tant, no pot catalogar-se de sorpresa la decisió del partit de Carine Montaner de baixar del Pacte d’Estat. Més enllà de la voluntat legítima i lloable del Govern i de la majoria que hi dona suport de consensuar el contingut de l’acord amb la resta de forces polítiques i agents socials, Andorra Endavant està disposada a utilitzar políticament tots els recels que la negociació en marxa desperta entre la ciutadania, però aporta molt poc sobre com “les bones relacions amb la Unió Europea” a què apel·la es poden articular al marge de l’acord d’associació. Montaner és conscient dels rèdits que aporta trobar nínxols no explotats per la resta de formacions polítiques, sigui amb un discurs crític amb les vacunes, a apostar per la neutralitat en la invasió d’Ucraïna per part de Rússia o en el discurs marcadament anti Grifols. Els 3.000 vots obtinguts en els passats comicis evidencien l’acceptació dels discursos més populistes entre amplis sectors de la societat. Trobar respostes als que Andorra Endavant considera grans perills, com el cost econòmic d’adaptar el cabal, la immigració incontrolada o la situació dels monopolis d’estat, seran la millor campanya a favor de l’acord que el Govern podria formular. El futur del Pacte d’Estat, tenint en compte l’alineament matisat de PS i SDP, no el marcarà Montaner, sinó Concòrdia que, tot i el posicionament crític mostrat durant la campanya electoral, ja suavitzat respecte al rebuig frontal inicial, haurà de decidir amb molta més informació quin rol adopta. Seguir les passes de Montaner per capitalitzar el sector contrari a l’acord és el més fàcil, però a l’hora de valorar-ho, no només ens hem de situar en l’escenari de l’acord, també cal avaluar en quina situació internacional ens trobaríem si la negociació fracassés o el referèndum fos contrari.