Editorial
El mal de la sanitat
La medicina és innovació, tecnologia, inversió constant, però sobretot estar en mans d’un bon metge que sàpiga interpretar els símptomes i el tractament. Hem de consolidar els bons professionals que tenim i captar bons especialistes.
El ministeri de Salut no amaga la preocupació pel dèficit de metges, sobretot en determinades especialitats. El panorama no és encoratjador: es calcula que en els propers anys al tomb del 25% dels facultatius en exercici arribaran a l’edat de jubilació. Dins de l’hospital, les mancances són visibles en pneumologia, oncologia, neurologia i medicina interna, però, pel que fa a les consultes privades convencionades amb la CASS (per tant, lligades al sistema de salut pública), els pacients estan patint llistes d’espera en especialitats com la dermatologia, estomatologia i n’hi ha d’altres, com la psiquiatria, en què les opcions són mínimes. No es pot obviar que no es tracta d’un problema particular d’Andorra, i que molts altres països estan patint de la mateixa manera aquest fenomen. Els afiliats a la CASS han de saber que si demostren que no se’ls dona visita a Andorra tenen el dret de demanar una derivació a l’exterior. En el cas d’Andorra s’aguditza el problema per les dificultats per atreure metges, sobretot de prestigi i amb talent, perquè tenen altres ofertes que els eviten desplaçar-se o, en l’extrem oposat, anar a viure en països on poden fer investigació, tot un caramel per als que s’estimen la professió.
També és cert que hi ha casos de metges (amb noms i cognoms) que han apostat per Andorra perquè hi han trobat el clima ideal per viure pel que fa a la seguretat i l’entorn, tant per a ells com per al creixement dels seus fills. A la qüestió de la jubilació i de captar interessats a instal·lar-se al Principat, s’ha de fer també autocrítica i recordar els metges que han abandonat el SAAS (alguns amb una gran experiència i vàlua) a causa del clima intern deteriorat i de sentir-se desautoritzats pels superiors, perquè no se’ls té en compte a l’hora de posar en marxa noves iniciatives o d’intentar millorar el funcionament. Sempre hi ha excepcions, i en aquest cas sembla que la feina s’hauria de començar per la teulada per construir un servei capaç de seduir els facultatius i els especialistes.