Editorial
La solució Seu
Sense disposar de mà d’obra no es pot seguir un ritme de creixement, que significa més riquesa. Un altre cosa es la repartició que es fa. Però la mà d’obra necessita vivenda digna i bones condicioons, com tenir la família.
Marsol té els seus detractors i seguidors. És una política que no deixa ningú indiferent i que, quan parla, ho fa sense eufemismes ni embuts, de manera clara, perquè no hi hagi malentesos. En l’entrevista que avui publica el Diari es refereix a la problemàtica de l’habitatge, i ho fa amb arguments presents entre l’opinió pública, però que mai cap membre del gabinet ha manifestat de manera tan clara i amb convicció. No és cap secret que no existeix una solució miraculosa, i molt menys a Andorra, on el terreny és limitat i ser propietari representa tenir un bon tresor. No es pot negar que aquest ha estat un afer prioritari en l’anterior legislatura i que el Govern d’Espot i els grups parlamentaris –amb les lògiques desavinences– han intentat posar-hi remei, fins al punt que s’ha actuat amb un intervencionisme que per a una mentalitat com l’andorrana era impensable. Però s’havia de fer, perquè no es podia deixar la solució en mans del mercat; darrere hi ha famílies. Tanmateix, a més de la faceta que afecta persones i que ha de ser la primera de la llista, des de la perspectiva econòmica suposa un greu problema per cobrir la mà d’obra. Les persones no volen venir quan fan números i, calculadora en mà, s’adonen que amb el salari minso que rebran no els arriba per cobrir les necessitats bàsiques, especialment perquè l’habitatge se’n menja la major part. El Govern, la CEA, els grups, l’USdA, tots en són conscients, i encara que es va insinuar per part del cap de Govern de manera més dissimulada, la Seu s’està convertint en el refugi. Marsol ho admet, i fa la comparativa amb les grans ciutats on les persones treballen i viuen en localitats properes perquè no és possible fer-ho al mateix lloc. La número dos de l’executiu subratlla que ningú que no vulgui ha de viure fora d’Andorra, tot i que està clar que no es pot triar. L’empresa ha de fer un esforç, però això no serà suficient. Les restriccions al reagrupament no ajudaran a captar treballadors –falta veure què hi diu la UE– i la solució Seu no agrada a Espanya.