Editorial
Punt i seguit del cas BPA
La cançó de l’enfadós s’ha convertit en un hit d’estiu. Dos anys després els germans Cierco tornen a proposar una sortida política del cas BPA, que aturaria els processos exonerant les parts de responsabilitats penals o d’indemnitzar
Els germans Cierco han tornat a proposar al Govern la possibilitat d’aturar les causes judicials en curs i la renúncia a les demandes milionàries que les dues parts han interposat. Ara fa dos anys, Josep Casadevall, un dels lletrats de la família, va fer un plantejament anàleg, primer al cap de Govern i, després, als grups parlamentaris. L’objectiu darrer d’aquells contactes era la promulgació d’una llei de punt final, que agafa el seu nom de l’aprovada el 1986 a Argentina, que paralitzava els processos judicials per assassinat i tortures de la dictadura militar i que va acabar sent anul·lada per la Cort Federal. Aquella inversemblant maniobra dels antics accionistes, intentant una solució política per a un conflicte judicial i financer, va tenir escàs recorregut. Cap de les forces polítiques —ni tan sols les que en privat flirtejaven amb els antics accionistes— va gosar pronunciar-s’hi a favor. Els darrers dos anys han passat moltes coses. La primera gran causa judicial contra la cúpula executiva del banc ha continuat el seu camí tot i els reiterats ajornaments. També han seguit el seu curs processos paral·lels que esquitxen cada cop més de prop la família fundadora, s’ha produït una querella de l’AREB amb un interessant informe que recull l’operativa de captació il·lícita de capitals a Llatinoamèrica i ha estat condemnat per corrupció l’exdirector general Joan Pau Miquel. La barroera campanya de victimització dels antics propietaris i de criminalització del Govern i l’Administració de justícia s’ha intensificat també en aquest període, amb la voluntat d’interferir en les eleccions; una maniobra que no va impedir a Xavier Espot ampliar la seva majoria. Conceptualment, qualsevol solució que aturi les causes judicials obertes seria una claudicació en tota regla de l’estat de dret. La gravetat dels fets obliga a depurar les responsabilitats administratives o penals que se’n puguin derivar amb les màximes garanties per a totes les parts, però arribant fins al fons dels fets denunciats que, de retruc, van estar a punt de fer caure el sistema financer i el país.