Editorial
El repte de la immigració
La immigració és un tema cabdal de l’agenda pública. Si hi ha un tema en què la posició del Govern ha de ser inflexible davant Brussel·les, aquest és el de les quotes per garantir la sobirania en un àmbit sensible per als petits estats
Mai s’havia parlat tant d’immigració com en aquests moments. Només a Europa l’any passat es van establir tres milions de persones amb Espanya, Alemanya i França com a destinacions principals. S’hi han de sumar els quatre milions de refugiats ucraïnesos acollits que fugien de la invasió russa i un milió més de sol·licituds d’asil. La pressió de la immigració il·legal també ha crescut exponencialment i ha convertit el Mediterrani en una trampa mortal. De manera paral·lela, s’ha produït el creixement exponencial de l’extrema dreta amb missatges racistes i xenòfobs i atribuint falsament el gruix de la delinqüència als nouvinguts. Andorra no és aliena al que passa més enllà de les nostres fronteres i menys quan l’acord d’associació que s’està negociant amb Brussel·les té la lliure circulació de persones i d’establiment com un dels punts més sensibles per un país de les nostres característiques. L’Andorra contemporània està íntimament lligada als immigrants. És un dels territoris europeus que més n’ha absorbit i que ha superat de lluny la seva pròpia població; l’arribada massiva de mà d’obra ha permès el boom econòmic experimentat en els darrers vuitanta anys. El seu model migratori, basat en quotes en funció de les necessitats laborals i en temporers, es pot qualificar d’exitós. Qualsevol fórmula que no permeti el manteniment de la sobirania en aquest àmbit és inassumible per Andorra, un país de 80.000 habitants davant un mercat de 500 milions i que, proporcionalment, continua assumint més immigrants cada any que la mateixa UE. Fins i tot caldrà replantejar aquest model supeditat al mercat laboral, introduint el barem de la sostenibilitat i el creixement; fet que encara fa més necessari el manteniment de les polítiques restrictives davant la lliure circulació. Altres qüestions més complicades de defensar, tot i que són importants des de la perspectiva de la seguretat, són els foragitaments o els penals. En aquest darrer àmbit el Govern ja sembla resignar-se i proposa que siguin les mateixes empreses que ho sol·licitin.