Editorial
Temps vital
El TC ha estirat les orelles a la Secció Civil de la Batllia que va estar dos anys i mig sense pronunciar-se sobre la demanda d’un pare perquè es restablís el règim de visites amb la seva filla menor. L’Estat haurà ara d’indemnitzar-lo
El Butlletí Oficial s’ha convertit en el millor recordatori dels retards de la justícia. S’hi publiquen mensualment un bon nombre de sentències on el Tribunal Constitucional es pronuncia sobre demandes d’empara presentades per ciutadans o empreses a qui es reconeix la vulneració del dret a un procés de durada raonable i s’obre la via perquè siguin indemnitzats. Les sentències relaten casos concrets de causes bloquejades durant massa temps. Aquesta particularització, més que les grans xifres sobre el col·lapse, permet copsar l’impacte sobre el dia a dia dels ciutadans d’una justícia lenta i ineficient. El BOPA d’ahir recull un cas especialment sagnant amb una sentència del TC que torna a posar sobre la taula la indefensió dels administrats davant una maquinària lenta i, per tant, insensible a la vessant més humana. Relata el cas d’un pare, privat del règim de visites de la seva filla, a qui la batllia triga dos anys i mig a donar una resposta. Més enllà que la resolució sigui positiva o negativa —el cas està marcat per una complicada relació paternofilial— és inaudit que en matèries de la màxima sensibilitat s’allargui la resolució i es deixi en situació d’indefensió els afectats. La mateixa sentència apunta que en aquest cas, després d’avaluar la complexitat, l’actitud processal de les parts i l’activitat del tribunal, el temps per dictar sentència no es pot considerar “raonable”. I, per tant, reconeix l’incompliment d’un principi constitucional i reconeix el dret del pare a ser indemnitzat per l’Estat. Més enllà de l’impacte pressupostari que les successives condemnes estan tenint sobre els comptes públics, les resolucions treuen els colors al poder judicial, al Consell Superior i al Ministeri de Justícia i Interior com a òrgan de tutela. La reforma de la justícia aprovada en el darrer tram de la legislatura a través d’una llei específica ha de desplegar-se amb la màxima celeritat perquè en els tribunals no s’hagin de tornar a viure situacions d’aquest tipus que fomenten la desafecció dels administrats amb un dels pilars de l’estat de dret.