Què va passar el 2A?

Andorra Recerca+Innovació ha decidit anar més enllà en les seves tradicionals enquestes polítiques i ha preguntat a pilota passada als ciutadans —tant andorrans com residents— sobre el comportament electoral. L’informe inclou dades molt interessants sobre el valor de la campanya, un període la necessitat del qual es veu cada cop més qüestionada. L’enquesta, que abasta aspectes prou amplis, aporta un material molt valuós per a la interpretació dels partits i politòlegs. El pes de la propaganda electoral, dels missatges a través dels mitjans convencionals o les xarxes, del porta a porta o de les reunions públiques va ser determinant per a les forces emergents de nova creació. Un de cada dos votants de Concòrdia va decidir donar suport a aquesta formació durant la campanya. El nou partit, amb poc més de sis mesos de vida el 2A, va haver de fer un doble esforç per donar a conèixer els seus candidats, pràcticament tots nouvinguts en el món de la política, i convèncer els electors, aconseguint, no només esdevenir la segona força política, sinó endur-se’n l’única territorial no taronja. En el cas d’Andorra Endavant, que va protagonitzar una campanya de perfil baix, el percentatge va ser inferior, tot i que es va enfilar fins al 37,5%, mentre que va acabar de decidir un 30% del votant de Xavier Espot. Les enquestes també donen elements per valorar l’enfonsament del PS i els problemes de lideratge, fins al punt que els votants de la formació valoraven millor els caps de llista de DA o de Concòrdia, respectivament, que el propi, Pere López. I precisament respecte als votants del 2019, Cerni Escalé va endur-se’n un 25,6% dels electors socialdemòcrates. La transversalitat de la proposta, que comparteix amb Demòcrates, també li va permetre fer-se amb suports de dreta i esquerra: un 15% de DA, un 18,7% de liberals, un 20,9% d’SDP i un 22’8% de terceravia. Però el gruix dels suports del partit de Josep Pintat (34,6%) els arreplega Carine Montaner que, en canvi, va restar poca cosa als partits tradicionals.