Editorial
Un estat reconegut
fa trenta anys es va produir l’ingrés a l’ONU, el pas lògic després de l’aprovació de la Constitució que reconeixia la sobirania popular i la separació de poders. Aquella fita va obrir la porta a l’articulació de la representació internacional
Poques imatges de la història d’Andorra tenen tant valor com la fotografia del llavors cap de Govern, Óscar Ribas, a la tribuna de l’assemblea de les Nacions Unides, pronunciant el discurs d’ingrés a l’ONU, un esdeveniment retransmès en directe. Representava l’acceptació i reconeixement d’Andorra com a estat de ple dret de la comunitat internacional amb tots els drets i els deures que se’n deriven. La bandera andorrana va ser la 184a en onejar a la seu d’una organització formada a hores d’ara per 193 membres amb les adhesions de les darreres tres dècades de Palau, Kiribati, Nauru, Tonga, República Federativa Socialista de Iugoslàvia, Tuvalu, Suïssa, Tomir-Leste, Montenegro i República del Sudan del Sud. A nivell internacional hi ha tres fites fonamentals que van consolidar un estat que històricament es va veure relegat a nivell exterior pels coprínceps i, especialment, per França. Abans de la constitució, el gran acord que va convertir Andorra en un estat de dret homologable, es va signar el primer tractat: l’acord duaner amb la Unió Europea del 1991 que no només va posar les bases de la prosperitat actual, sinó que va significar un reconeixement explícit de l’Estat andorrà per Brussel·les. Com ja hem reiterat, l’ingrés a l’ONU, el 27 de juliol del 1993, representa l’admissió com un estat de ple dret en igualtat de condicions en un organisme, creat el 1945 com a hereu de l’antiga societat de nacions, amb l’objectiu de vetllar per la pau i la resolució de conflictes per la via del multilateralisme. L’entrada mesos després al Consell d’Europa suposa el tercer objectiu acomplert, menys transcendent, però igualment important en homologar la democràcia andorrana i les garanties de respecte als drets humans. Des de llavors Andorra ha ingressat en múltiples organitzacions supranacionals, algunes d’elles en l’esfera de les Nacions Unides com la Unesco, sempre amb la vocació de defensa dels interessos del país i de projectar els valors de la pau, la llibertat, el progrés, la igualtat de drets i la dignitat humana.