Una línia de bus digna

La mobilització de viatgers habituals de la línia de transport públic entre la capital de l’Alt Urgell i el Principat va aconseguir una moció de l’ajuntament de la Seu d’Urgell reclamant millores al servei. Una moció impulsada per qui ara és l’alcalde, Joan Barrera, que insisteix en la necessitat que el bus sigui més barat i passi amb més freqüència. Aquella moció va ser poc menys que paper mullat i ha estat la fallida de la Hispano Andorrana que explotava la línia juntament amb Camino Bus, i que era l’empresa que acumulava més queixes, la que ha d’acabar portant millores a la línia. Després d’un interval en què ha estat la nouvinguda Hife la que ha fet els recorreguts que havia deixat orfes la Hispano Andorrana, ara s’han d’adjudicar formalment els trajectes a una empresa i amb les condicions noves imposades que, quant a millores, suposen que hi haurà un autobús cada mitja hora (ara la freqüència de pas és d’una hora) i que els vehicles hauran d’estar adaptats per a persones amb mobilitat reduïda. El preu límit fixat és de 4,5 euros el bitllet amb descompte d’un euro si s’adquireix d’anada i tornada (8 euros). La tarifa segueix sent molt elevada i caldrà veure quina és la política d’abonaments per als usuaris que n’han de fer un ús diari. Les condicions no sastifan les empreses de transport públic, que les avaluen basant-se en la rendibilitat. I aquí és on s’han d’implicar les administracions. Es dona la paradoxa que malgrat que a banda i banda de la frontera s’estan aplicant polítiques per abaratir el transport públic, o per facilitar-lo de franc com en el cas d’Andorra, els usuaris de la línia de la Seu estan penalitzats pel fet que es tracta d’un trajecte compartit entre dos estats. Malgrat que és una qüestió que mereix una reflexió a banda, només apuntar que ara que el Govern posa sobre la taula la necessitat de millorar les condicions dels fronterers, sovint perjudicats per viure en un Estat i treballar en un altre, pot començar per aconseguir un transport públic de qualitat entre Andorra i la ciutat on viuen moltes d’aquestes persones.