Editorial
Unitat de radioteràpia
L’informe elaborat pel doctor Raimon Miralbell sobre la viabilitat de dotar
el país d’una unitat de radioteràpia sembla donar arguments tant als favorables a aquesta infraestructura com als que no ho són
La construcció d’una unitat de radioteràpia al Principat, ja descartada pel Govern, continua portant cua. L’anterior executiu va nomenar el doctor Raimon Miralbell com a assessor del ministeri de Salut en matèria oncològica i li va encarregar un informe sobre la viabilitat de la radioteràpia. L’anàlisi del doctor, que el grup parlamentari socialdemòcrata va demanar a l’executiu, aporta arguments a favor i en contra de portar el tractament al país sense descartar-ne la viabilitat. El document remarca que el nombre de casos tractats a l’hospital no és suficient per conèixer el nombre total de malalts de càncer que hi ha a Andorra. En tot cas, treballa amb els 150 casos anuals que suposadament hi ha al Principat i sí que apunta que les màquines de radioteràpia funcionen millor com més gent les utilitza i que el fet que s’usin poc pot espatllar-les. No determina si el nombre de malalts o d’habitants al país és suficient per a la seva viabilitat, però com a referència indica que a Suïssa hi ha una màquina de radioteràpia per cada 87.000 habitants. En l’informe, el doctor quantifica en una inversió d’uns set milions d’euros el que costaria posar en funcionament la unitat de radioteràpia. El doctor exposa que la màquina podria donar resposta a la majoria de casos de càncer. Quedarien fora entre un 3% i un 5% dels malalts, que necessitarien un tractament específic. La posada en marxa d’una unitat de radioteràpia és una reclamació històrica de l’Associació Andorrana contra el Càncer (Assandca), que pot trobar en l’informe del doctor Miralbell arguments a favor de comptar dins les nostres fronteres amb una infraestructura d’aquestes característiques. El Govern, per la seva part, també pot esgrimir el document del facultatiu per reforçar la tesi que una unitat de radioteràpia no és assumible per a les dimensions del país. Es faci o no –la posició del Govern fa pensar que no– aquesta infraestructura, el que mai ha de passar és que es deixi abandonats aquests malalts i no rebin tot el suport que necessiten.