Editorial

Un frau que costa d'entendre

La decisió de posar un impost sobre les estades turístiques no és gratuïta. És una fórmula fiscal que hauria de ser eficaç i senzilla de recaptar, perquè els encarregats de tramitar-la són els beneficiaris dels diners que es generen

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

L‘acció del Govern és determinant per afavorir l’arribada i estada de turistes, especialment en temporada baixa. L’inicialment controvertit Cirque du Soleil, per citar un exemple, ha estat defensat a mort des del sector turístic per l’impacte que ha tingut sobre un mes, com és el juliol, que fluixejava. També el futur complex multifuncional ha de convertir-se en escenari d’esdeveniments i actes que afavoriran l’arribada al país de més visitants. Però els esdeveniments o les infraestructures necessiten finançament per tirar endavant. Disposar d’una oferta variada i promocionar-la adequadament a l’exterior exigeix recursos humans, però també econòmics. Aquest és precisament l’objectiu de l’impost sobre les estades en allotjaments turístics, que grava les pernoctacions al país: generar un fons, però no només per crear i millorar els productes turístics, sinó també per afavorir la formació del personal, la protecció i preservació dels espais turístics, o l’impuls del turisme sostenible. Els hotels, càmpings i aparthotels haurien de ser els primers a assegurar-se que tots els hostes satisfan aquest impost, no només per l’imperatiu legal, sinó perquè repercuteix directament en la seva activitat. La normativa els atribueix el paper major de substituts del contribuent amb funcions de recaptació i liquidació d’aquesta figura tributària que, en funció de la categoria de l’establiment, oscil·la entre 1 i 3 euros per persona i dia. No deixa de sobtar la distància entre les previsions del Govern, fixades en 12 milions, amb el resultat final de 6 milions; una desviació molt important per una activitat molt monitorada pel Govern i Andorra Turisme i que cal atribuir majorment al frau. L’obligació del Govern és perseguir la defraudació de l’impost amb inspeccions especialment en aquells casos tan fragants com el que va apuntar el ministre Jordi Torres d’establiments que, en moments punta, declaraven una ocupació del 20%. Perquè si en algun cas està més que justificat l’interès per cobrar un impost és en el cas dels empresaris dels allotjaments turístics.

tracking