Editorial
Els ulls i l'oïda de l'Elisi
Andorra, des de l’aprovació de la constitució, només ha conegut dos caps de gabinet del representant del copríncep francès. Aquest setembre s’incorpora Robert Mauri que rellevarà pascal Escande després de quasi tres dècades
Feia un any i escaig de l’aprovació de la Constitució quan Pascal Escande es va convertir en el cap de gabinet del representant del copríncep francès. El setembre del 1994 es va incorporar a les seves funcions el que ha acabat sent un dels càrrecs més longeus de l’Estat andorrà. Va substituir Jean-Marie Nicolás que, en qualitat d’adjunt de Jean-Yves Caullet, va viure el procés d’elaboració de la Constitució i la conversió del president de la república francesa en cocap d’Estat d’una democràcia parlamentària. Caullet va fer confiança a Escande, com ho van fer a posteriori, fins a la jubilació aquest any, els cinc coprínceps i els caps de gabinet que s’han succeït. Natural de Perpinyà i amb coneixements de català, Escande va arribar després d’ocupar diversos càrrecs al Consell General dels Pirineus Orientals i amb un bon coneixement del país i el seu sistema institucional: la seva tesi de llicenciatura, conjunta amb Jean-Michel Rascagneres, va versar sobre la reforma de les institucions andorranes. Ha viscut l’evolució d’Andorra al llarg d’aquestes tres dècades i ha estat una de les figures que han contribuit a mantenir degudament lubricat l’engranatge. Ulls i oïda de l’Elisi a Andorra ha estat l’encarregat de traslladar al gabinet del president de la república, per a qui el dossier andorrà és una responsabilitat sobrevinguda, la sensibilitat d’un país orgullós d’un sistema institucional sense equivalent al món i de les seves especificitats. Deixa pel seu successor un llistó molt elevat en gestionar situacions complexes, incloses greus crisis com l’amenaça d’abdicació de Sarkozy, amb eficàcia i discreció. L’Elisi ha demostrat amb la tria de Robert Mauri -un alt funcionari francès de parla catalana- que és conscient dels requisits necessaris per desenvolupar una tasca única. Més enllà de les competències inherents a la diplomàcia, haurà de treure’s amb la màxima celeritat el barret del Quai d’Orsay, el Ministeri d’Exteriors francès, per posar-se el del cap de gabinet del representant del copríncep i, per tant, d’alt funcionari de l’Estat andorrà.