Editorial
Un buit simptomàtic
L’Associació de Consumidors ha superat en els seus 28 anys d’història diverses crisis que l’han col·locat en una situació límit. L’entitat es torna a trobar a hores d’ara a un pas de la desaparició per la falta de relleu en la junta directiva
L‘Associació de Consumidors i Usuaris d’Andorra continua als llimbs. L’entitat porta des de principis d’any inactiva. La decisió del llavors president Lluís Ferreira, que feia molt temps que buscava relleu, de plegar ha deixat aquesta associació a les portes de la liquidació. Si bé continua apareixent com a màxim responsable de l’entitat és una qüestió purament formal a l’espera de la resposta del Govern. No és la primera vegada que l’ACU està a en perill ni és la primera entitat cívica que travessa dificultats, un mal de la societat civil en general que ja ha estat apuntat diversos cops des d’aquesta tribuna. Només cal veure la situació d’APAPMA, entitat pionera en la defensa del medi ambient, que també travessa problemes seriosos. La falta d’articulació social i d’un moviment associacionista fort expliquen com entitats imprescindibles per actuar d’interlocutors de les administracions en àmbits fonamentals agonitzen. Les associacions de consumidors sorgeixen per la necessitat de contraposar la disparitat de poder entre els usuaris i les empreses, garantint una relació més equitativa i justa. No només han d’exercir una funció de divulgació i sensibilització de la ciutadania sobre els drets i responsabilitats, sinó que l’empoderen per prendre decisions informades i prevenir pràctiques enganyoses o abusives per part de les empreses. També actuen com a veus col·lectives davant les administracions i tenen la potestat d’assumir la representació de les persones que no poden fer valer els seus drets de manera individual. I això inclou la presentació de denúncies o advocar davant el Govern o el Consell per canvis legislatius que afavoreixin la protecció dels interessos dels consumidors i la millora de la qualitat dels productes i serveis. Per aconseguir-ho no n’hi ha prou que hi hagi una persona al capdavant per entusiasta i implicada que estigui. Cal que representi una associació amb socis actius i conscienciats, una massa crítica que atorgui representativitat a les propostes o a les denúncies que es formulin.