Editorial
Molt més que una foto
Una efemèride com el cinquantè aniversari de la trobada de Cahors ha estat obviat per les institucions andorranes. L’encontre de Pompidou i Martí Alanis, més enllà del protocol, va marcar el camí de la modernització institucional
La trobada de Cahors, la primera entre coprínceps des del segle XIII, ha tingut en la història d’Andorra una transcendència que va molt més enllà del simbolisme d’una foto històrica. Ara fa 50 anys el president francès George Pompidou i el bisbe d’Urgell Joan Martí Alanis van protagonitzar una reunió que va marcar el desenvolupament d’Andorra com a estat de dret. Els dos coprínceps, de destacat perfil humanístic, van evidenciar, com recordava en la tribuna publicada ahir al Diari Nemesi Marqués, representant del copríncep episcopal i únic participant que resta viu de la trobada, l’aposta ferma dels caps d’estat per una evolució institucional del país basada en “la identitat, independència i sobirania”. El camí recorregut des de llavors va ser llarg i tortuós, amb passos endavant i també retrocessos. A través dels delegats permanents de Pompidou i Martí Alanis van basar l’agenda política en la modernització de les estructures del país, amb l’adopció de mesures com el reconeixement del vot de les dones (1970), la regulació de la majoria d’edat legal i la majoria d’edat política (1971) o l’elegibilitat de les dones per a càrrecs públics (1973). La llavor de Cahors i la ferma voluntat del poble andorrà d’avançar cap a un canvi de sistema institucional que reconegués la sobirania del poble, la separació de poders i la delimitació de competències va donar lloc al procés de reforma institucional a partir del 1975 que va desembocar, després d’anys de divergències entre els coprínceps, en un decret fallit del 1981 centrat pràcticament en la creació del Govern que assumiria les funcions executives fins llavors en mans del Consell. Aquell tímid pas, del tot insuficient, atesos els anhels democràtics de la població, va tenir continuïtat una dècada després amb el procés constituent i la promulgació de la Carta Magna. Mig segle després recordem aquella trobada a Cahors, un esdeveniment transcendent que ni tan sols ha merescut una tímida referència a les prolífiques xarxes socials de les nostres institucions.