Inversió estangera

La inversió estrangera va centrar gran part de la campanya electoral, agafant un lloc preeminent al voltant de la crisi de l’habitatge. L’arribada de capital forà ha tingut un efecte favorable en l’activitat encara que no tan com segurament s’imaginaven els seus promotors, especialment pel que fa a l’impuls d’una diversificació real en l’economia del país. La inversió, sigui local o estrangera, s’ha de veure com una qüestió positiva per al país, encara que això no treu que en alguns casos sigui necessari acotar-ne els efectes col·laterals. I si hi ha algun àmbit especialment sensible aquest és el de l’habitatge. Les darreres dades facilitades pel Govern a petició de Concòrdia indiquen que els sectors de la prestació de serveis i la promoció immobiliària i la construcció, així com el sector patrimonial lideren la inversió estrangera. Si se n’analitzen els detalls, se n’extreu també que entre el patrimonial i la construcció s’engloba el 45% dels imports d’inversió estrangera. L’arribada de capital extern en aquests sectors impacta directament sobre el mercat i tensa la relació entre l’oferta i la demanda. No tan sols té impacte sobre els preus, sinó que també acaba condicionant la tipologia d’habitatges de nova construcció amb predominança dels pisos de compra de mitjà i alt estànding o xalets. La ministra de Presidència, Economia, Empresa i Habitatge, Conxita Marsol, ja ha reconegut que el perfil d’inversors no és el que buscaven i ha anunciat canvis que permetin al país aconseguir una diversificació real i de valor afegit. També posen sobre la taula limitar la inversió estrangera en el sector immobiliari. El que és evident és que no hi ha cap solució màgica als problemes d’habitatge, sinó que caldran múltiples mesures que, combinades, han de permetre a les famílies tenir una llar a preu assumible. I una línia fonamental han de ser les accions per dissuadir les inversions marcadament especulatives posant-hi límits o sostres, si és necessari. Perquè per sobre de la llibertat d’empresa hi ha un dret bàsic com és el de tenir un habitatge digne, que s’ha de garantir.