Editorial
Cuidar el català és cosa de tots
La nova llei per a la defensa del català inclourà l’obligació d’un coneixement mínim de la llengua per poder residir al país. És una de les mesures impulsades pel ministeri de Cultura per preservar i promocionar la llengua oficial.
El català és la llengua oficial del Principat. És una afirmació indiscutible, malgrat que cada vegada és més freqüent sentir altres llengües pel carrer i no ser atès en aquest idioma especialment a comerços i restaurants. Les darreres enquestes mostren que part d’aquest fenomen respon al costum dels catalanoparlants de canviar d’idioma quan l’interlocutor en parla una altra, malgrat que l’entengui. Des del Govern s’han fet diverses campanyes de sensibilització per apel·lar al compromís de la ciutadania en la defensa de la llengua oficial. Ara, a més, farà un pas més en la defensa del català amb la nova Llei de la Llengua Oficial que, entre altres coses, exigirà, a través d’un canvi en la llei d’immigració, un nivell mínim de català a tots els nouvinguts i a aquells que vulguin renovar el seu permís de residència. Per a les persones que no puguin acreditar el nivell –que serà molt inicial, inferior a l’A2–, se’ls obligarà a fer un curs de 30 hores en els centres de català del país per atorgar-los la targeta verda. L’objectiu és garantir que les persones que viuen i treballen al país puguin mantenir una conversa mínima en l’idioma oficial i canviar així la tendència constatada que actualment en moltes ocasions la primera llengua amb què t’atenen és el castellà. Però la llei vol anar més enllà i també apel·larà a les institucions, empresaris i a la ciutadania en general perquè siguin corresponsables i ajudin en la preservació de la llengua. I és que és feina de tots cuidar-la i donar-li el paper que ha de tenir al país, com a llengua oficial que és. Els exemples són clars i segur que a tots ens costaria d’imaginar que un ciutadà de França no pugui ser atès en francès al seu país o un ciutadà britànic no ho pugui ser en anglès al seu territori. A Andorra, amb el català, ha de passar el mateix. L’hàbit de canviar d’idioma pensant que el qui és a l’altra banda del taulell no ens entendrà no ajuda al fet que l’ús de la llengua s’estengui. I no facilitar que els nouvinguts l’aprenguin, tampoc ajuda ni en aquest aspecte ni a proporcionar una millor integració.