'Sine die'

La introducció del règim del tercer pagador no es posa en dubte ni des de la CASS ni des del Consell. Hi ha una coincidència sobre la necessitat perquè l’usuari de la sanitat pública no hagi de pagar trinco-trinco la totalitat de la factura en espera que després la seguretat social li acabi abonant el 75% que li correspon. Es tracta senzillament de facilitar la vida del pacient i, sobretot, de garantir que l’import de la prestació no sigui dissuasiu. L’actual sistema, ben poc racional, ha funcionat durant molts anys i no sembla que el Govern tingui ni pressa ni gaire voluntat de modificar-lo. Només la decisió de nomenar Albert Font, el màxim detractor de la universalització, com a ministre de Salut ja va ser premonitòria. Cada vegada que en parla un alt responsable del Govern endarrereix el termini. A demanda dels representants dels assalariats del consell d’administració de la CASS a final d’any el cap de Govern va datar-la en el primer semestre del 2023. Albert Font el mes de maig passat, quan esgotava els dies com a ministre, el va corregir allargant-ho fins al 2024. I ara és la ministra Elena Mas qui, en una resposta escrita a diverses preguntes de la consellera Carine Montaner, no és que no gosi donar un termini, sinó que ni tan sols es compromet a tirar-la endavant. La titular de Salut relata les diverses fases en què s’ha dividit el projecte, amb la gent gran i les persones amb discapacitat com a punta de llança. Ja s’han fet molts avenços i ara s’entra en una de les qüestions més complexes, com és traslladar-ho a la prestació farmacèutica. Elena Mas precisa que només quan s’hagi completat el règim de tercer pagador a aquests dos col·lectius sensibles i s’hagi analitzat el funcionament i impacte “es valorarà l’ampliació” (sic!) a tots els usuaris. I ho fa sense cap recança i després d’haver recordat tan sols quatre paràgrafs abans que hi ha un mandat del Consell General del 30 de juny del 2022 perquè el tercer pagador generalitzat s’implementés en el termini de dos mesos.