Editorial
Sospites injustificades
El Govern confia que la nota del Grup d’Autoritats Europees de Supervisió mostrant malfiança sobre els tres petits estats que negocien l’acord d’associació no tindrà incidència en el calendari de converses amb la comissió
La negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea ha topat de front amb un entrebanc inesperat. El Grup d’Autoritats Europees de Supervisió, que vetlla per la integritat en els sector financer, d’assegurances i el mercat de valors, ha emès un informe alertant sobre els riscos de l’entrada dels tres petits estats que negocien amb la Unió Europea –Andorra, Mònaco i San Marino– al mercat interior i l’accés a les quatre llibertats, especialment de circulació de capitals, a través d’un acord d’associació. El document conté una valoració prou gruixuda alertant que el trio de països, en funció del seu històric, “pot ser propens al blanqueig de capitals i altres activitats il·lícites”. Aquesta presumpció feta genèricament i posant en el mateix paquet tres països de realitats i trajectòries molt diferenciades és, en el cas d’Andorra, absolutament gratuïta. Els avenços que Andorra ha fet durant els darrers anys en fiscalitat i transparència financera han estat reconeguts per la comunitat internacional. Aquesta progressió ha tingut algunes fites, com la signatura de l’acord monetari amb la UE, que ja comporta l’assumpció de bona part del cabal comunitari, l’establiment de l’intercanvi d’informació automàtic o la recent entrada al Fons Monetari Internacional, entre d’altres. Andorra ha superat, a més, amb bona nota les successives avaluacions d’organismes com l’OCDE o el Consell d’Europa. Només cal remetre’s al cinquè cicle del Moneyval, el comitè especial d’avaluació de mesures contra el blanqueig de capitals i finançament del terrorisme, que evidencia que la legislació andorrana compleix els estàndards més exigents, fins i tot per sobre d’altres països europeus. La supervisió del sistema financer no representa cap problema per a Andorra ni l’ha de representar per a Europa. La voluntat del Govern que recaigui en l’Autoritat Financera Andorrana respon més a una qüestió de sobirania que al desig de rebaixar uns estàndards reconeguts fins i tot per organismes independents com la Universitat de Basilea.