Editorial
Moratòria imminent
La inversió estrangera en immobles quedarà suspesa en pocs dies a través d’un projecte de llei que es votarà aquest mateix dijous. Es tracta d’una mesura temporal mentre no s’aprova el tribut que taxarà aquestes operacions
El Govern vol evitar un efecte crida del qual hi ha precedents i per això ahir va anunciar de sorpresa l’aprovació d’un projecte de llei que suspèn temporalment la inversió estrangera al mercat immobiliari, mentre no acaba de perfilar el tribut ja anunciat al programa electoral de Demòcrates que gravarà les operacions amb capital forà. Un projecte de llei per extrema urgència i necessitat que el Consell General votarà aquest mateix dijous i que entrarà en vigor de manera imminent. Andorra viu un boom constructiu i paradoxalment una crisi de l’habitatge perquè el que s’està edificant no està a l’abast de les economies de la immensa majoria de la població. L’efecte de la inversió forana en les distorsions del mercat el va posar per primer cop al debat públic Concòrdia i des de llavors el discurs del Govern i dels grups parlamentaris que li donen suport ha anat evolucionant i s’ha materialitzat en dues línies d’actuació: la intervenció sobre les llicències urbanístiques i la comanda als comuns d’estudis de càrrega que determinin quina població pot assumir Andorra, i l’anunci d’un gravamen sobre la inversió estrangera en immobles. Aquest darrer, previst al programa electoral demòcrata, es vol tenir a final d’any. I és per evitar una explosió d’operacions per esquivar l’impost que s’aprova la moratòria, que es calcula que serà d’uns tres mesos. Un impost que serà finalista i, per tant, tot allò que recapti es destinarà a pal·liar el greu problema de la falta d’habitatge assequible. L’efecte que tindrà la mesura, si desincentivarà la inversió al sector immobiliari, encara s’ha de veure, malgrat que des dels sectors directament afectats ja faran les seves pròpies previsions pessimistes. Però és una evidència que cal actuar perquè no és de rebut que s’estengui una inversió immobiliària de caire especulatiu mentre Andorra no pot donar resposta a les necessitats d’habitatge d’un gruix important de la població que hi viu i treballa. I no es pot oblidar que l’objectiu de l’obertura de l’economia no era pas aquest.