Editorial
L'afebliment del pacte
Concòrdia no estarà al pacte d’Estat per a l’acord d’associació. La formació defuig de l’etiqueta ‘euroescèptica’ i esgrimeix els motius pels quals considera que el que implica no beneficiarà el país. És una pèrdua important en un tema cabdal
El principal partit de l’oposició no estarà al pacte d’Estat per l’acord amb la UE. Tampoc, i això sí que és una sorpresa, Liberals. El dossier més rellevant que té entre mans el Principat hauria de comptar amb un ampli suport parlamentari i no serà així. Que no hi fos Andorra Endavant no és cap sorpresa. Concòrdia s’ha mogut en un discurs ambigu, però dilluns la militància, reunida a l’assemblea extraordinària convocada per abordar la qüestió, va decidir per unanimitat quedar-ne al marge. Ahir van explicar a bastament els motius en una roda de premsa i els exposen també en una tribuna d’opinió que avui publica el Diari. De la rellevància de sumar Concòrdia n’era prou conscient el Govern i Demòcrates, que han estat intentant fins a darrera hora sumar el partit liderat per Cerni Escalé. Fins i tot van modificar un punt prou significatiu del document del pacte que en una primera versió obligava els signants a fer una campanya a favor del sí, quelcom que entra dins de la lògica. Però ni deixar fora aquesta obligació ha convençut Concòrdia. El posicionament liberal ja són figues d’un altre paner, perquè durant la legislatura passada va fer part d’un Govern que ja negociava aquest acord sense manifestar cap dubte. El canvi de registre l’haurà d’explicar molt bé. El gran risc és que aquestes desercions arrosseguin una part important de la ciutadania. Malgrat els esforços del Govern per fer pedagogia convocant xerrades i reunions de poble, hi ha un corrent que considera que són accions per promocionar bondats i que s’amaguen les conseqüències negatives del que suposarà la futura relació amb Europa. L’única recepta contra aquest pensament és la transparència. I l’executiu ha de reflexionar sobre si fins a la data l’ha exercitat prou. Aquesta tardor és clau en les negociacions. L’executiu té una feina ingent per convèncer Brussel·les de totes aquelles especificitats que reclama mantenir. Però també haurà d’estar molt atent al carrer si vol engrescar la ciutadania, que és qui tindrà la decisió final.