Editorial
L'encaix de l'avortament
La visita del secretari d’Estat del Vaticà deixa clar que s’està abordant una possible solució per a l’avortament amb el Govern malgrat la complexitat d’una qüestió contrària al dret a la vida que defensa la doctrina catòlica.
Esperem trobar una solució satisfactòria per a tots.” Aquesta va ser la resposta textual del número 2 del Vaticà, el cardenal Pietro Parolin, a la pregunta sobre el posicionament de la Santa Seu en relació a la implementació de mesures que garanteixin el dret a l’avortament de les dones a Andorra. Paraules mesurades però que tenen molt valor primer perquè una alta personalitat del Vaticà es refereix públicament a aquesta qüestió i segon perquè no suposen un rebuig taxatiu a la possibilitat d’introduir alguna reforma en relació a la situació de la interrupció voluntària de l’embaràs a Andorra. Les manifestacions venen a confirmar aquest plantejament de l’executiu de poder aconseguir un encaix de l’avortament sense fer trontollar el sistema institucional d’Andorra, un encaix que es materialitzaria en la despenalització i que, per tant, la pràctica no pogués implicar cap mesura punitiva envers la dona que s’hi sotmet fora de les fronteres del Principat. No obstant, Parolin també va deixar clar que es tracta d’una qüestió “delicada i complexa”, instant a abordar-la amb “discreció”. El cardenal va negar, d’altra banda, que s’hagi parlat d’un possible canvi institucional, refermant el suport a la fórmula del Coprincipat i contestant a la successió de Joan-Enric Vives afirmant que la de bisbe coadjutor és una “bona fórmula” perquè suposa una preparació prèvia de qui després haurà d’esdevenir un dels dos caps d’Estat d’Andorra. I coincidint amb la visita institucional, Concòrdia anunciava que treballa precisament una proposició de llei de modificació del Codi penal que despenalitzi la interrupció de l’embaràs i que la CASS cobreixi aquestes intervencions. No s’advoca per la legalització a Andorra perquè el partit entén que ara per ara la despenalització és l’escenari més factible. Una gran majoria social voldria la legalització, si més no en els tres supòsits bàsics, però també Concòrdia admet que aquest és un escenari força més complex. La despenalització és l’objectiu realista ara mateix i una fita a assolir aquesta legislatura.