Editorial
Debat irrellevant pel català
La riquesa cultural es basa també en els llenguatges i sense lluites per imposar-ne un sobre un altre. Discutir que el català ha de ser cooficial és un debat estèril que no porta enlloc i que demostra que no costa gens parlar i perdre el temps.
Fa molts dies, probablement massa, que donem voltes al català a Andorra i a la idea boja de fer cooficial el castellà sota el pobre argument que és una llengua molt utilitzada al carrer. El quid d’aquesta qüestió és que les propostes provenen de personatges irrellevants que segurament ni busquen protagonisme, que s’apunten a una idea perquè els sembla interessant i fa parlar. El que digui un youtuber a través del seu micro té la importància que s’hi vulgui donar, però no oblidem que l’únic objectiu és sumar seguidors, i qualsevol polèmica és bona per captar l’atenció. Ara hem descobert que existeix una denominada Convivència Cívica Catalana amb ideologia ultra nacionalista espanyola. Darrere hi ha personatges anònims que tindran una notorietat efímera i que tornaran a la irrellevància quan els ciutadans d’Andorra s’acostumin a aquestes manifestacions i hi atorguin l’atenció que es mereixen i deixin de ser notícia. És fàcil comprovar que en ciutats turístiques de la costa espanyola sovint t’atenen en anglès i després passen a l’espanyol. Andorra, a més de la influència del turisme, té una societat molt fragmentada quant a les nacionalitats i és cert que massa persones no han volgut integrar-se del tot perquè han vist que amb la seva llengua poden fer vida normal i no tenen l’obligació d’aprendre el català. Com encertadament afirma un ciutadà, són molts els que viuen, treballen, s’integren, i estimen Andorra com si fos el seu país i que també tenen el castellà com a llengua materna. El ciutadà remata afirmant que no deixem que personatges com aquest trenquin la convivència fent reivindicacions que ningú es planteja en aquest país. Un resum molt vàlid de com afrontar aquest conflicte passatger. El turisme, la rotació laboral de gent que marxa i gent que s’instal·la al país, fa que el català convisqui amb altres llengües. De la cooficialitat no se n’ha de parlar.