Editorial

Rebaixar el català

El projecte de llei de la llengua oficial aigualeix el dret del ciutadà a ser atès en un comerç o restaurant en català. Si l’actual normativa responsabilitza el propietari del negoci, la nova ho trasllada al treballador immigrant

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El debat sobre la llei del català s’ha centrat en el grau de coneixement de la llengua exigible als immigrants. És un punt més del projecte de llei de la llengua oficial que el consell de ministres va aprovar dimecres passat i que ha deixat de costat en l’anàlisi qüestions molt més transcendents. L’actual Llei d’Immigració en el seu article 54 ja valora la integració –que explicita en el bon coneixement de la llengua, les institucions, la cultura, la història i el medi natural– com un factor que permet accedir amb més rapidesa als permisos de treball de durada superior. El projecte de llei, que entrarà en breu al Consell, ja no premia la integració, sinó que obligarà l’immigrant que vulgui renovar el permís de residència i treball a tenir nocions bàsiques que detalla com l’exigència mínima de fer la salutació inicial en català en l’atenció al públic i de conèixer el vocabulari bàsic de la professió. Això sí, no tots els residents hi estaran obligats, només els que tinguin el permís de treball ordinari. En espera d’analitzar amb cura el contingut de l’articulat aquesta disposició aigualeix i rebaixa els estàndards de la normativa en matèria de drets lingüístics. L’actual llei exigeix a totes les empreses establertes a Andorra posar els mitjans per garantir l’atenció al públic en català. Aquesta exigència, rebaixada sensiblement a quatre nocions bàsiques, es trasllada ara totalment al treballador immigrant, a qui col·lectivament es culpa de la pèrdua de pes del català com a llengua d’ús corrent en molts àmbits quan les responsabilitats són molt més amplies i afecten institucions i ciutadania en general. Els estats no exigeixen una mínima competència idiomàtica per residir-hi, sinó que vetllen perquè el coneixement i ús de la llengua sigui imprescindible per viure-hi. I el filtre encara pren menys sentit quan es discrimina entre tipologies d’immigrants. El retrocés experimentat pel català a Andorra no ha estat tant fruit d’un marc legal obsolet, sinó de la falta de voluntat política i social per exigir i emprar la llengua oficial.

tracking