Mònaco ho deixa córrer

La seqüència té poc de casual. Dijous, Margaritis Schinas, un dels set vicepresidents de la Comissió Europea, en el marc d’una conferència dedicada als reptes de futur de la Unió Europea que va tenir lloc a Barcelona advertia de manera genèrica però prou explícita Andorra, Mònaco i San Marino de la necessitat de flexibilitzar les posicions per assolir un compromís. “Si volen un acord hauran de revisar algunes de les coses que Europa mai acceptarà.” El polític, una figura rellevant del món comunitari, disposava en aquell moment d’una informació que no era coneguda per l’auditori. El seu company de gabinet Maros Sefcovic, vicepresident i màxim responsable polític de les converses amb els petits estats, va rebre el mateix dijous la consellera del Govern i ministra de Relacions Exteriors i Cooperació de Mònaco, Isabell Berro-Amadei, a Brussel·les, una trobada que va finalitzar amb la suspensió de les converses entre les dues parts, ruptura que no es va fer pública fins ahir al matí a través d’un comunicat. La retirada del Principat incrementa la pressió sobre el Govern, que ahir va reiterar la ferma voluntat de continuar les converses. El príncep monegasc va plantejar a l’inici dels debats unes línies vermelles que, després d’anys de negociació, la Unió Europea no estava en disposició de garantir. A grans trets, reivindicaven que els ciutadans monegascos tinguessin prioritat en tots els dominis, accés exclusiu a determinades professions reglamentades o la necessitat d’una autorització prèvia per a la instal·lació d’empreses i residents estrangers. Aquestes peticions topaven de ple amb les llibertats de lliure circulació i establiment de persones i de capitals. Alguns dels arguments són compartits pel sector andorrà més reticent a la liberalització que suposaria l’acord. Caldrà veure si, lluny del maximalisme monegasc que aspira a mantenir tancada l’activitat econòmica, Andorra i Europa són capaços de conciliar posicions especialment per mantenir el control andorrà sobre la immigració.