Descartat per no ser rendible

La Confederació Empresarial va presentar la proposta ara fa pocs mesos. Per pal·liar el problema de l’habitatge i disposar d’oferta a preu assequible, advocava per fórmules de cooperació publicoprivades basades en el fet que una administració cedia de franc un terreny en règim de concessió i el privat assumia el cost de la construcció i s’ocupava de la gestió a canvi d’una rendibilitat moderada. Doncs bé, la mateixa patronal –en nom de l’Associació de contractistes d’obra (ACODA)– comunicava al comú d’Andorra la Vella, poc abans que finalitzés el termini de presentació d’ofertes del concurs per construir pisos de lloguer assequible a Santa Coloma i que usava la fórmula plantejada per l’empresariat, que s’havia constat que el projecte no era viable. L’argument és que d’ençà que la corporació havia fet l’estudi de viabilitat que acompanyava la proposta, l’alça dels tipus d’interès havia encarit el finançament i aquells càlculs ja no eren vàlids, i el projecte no era rendible. És un mal inici per a una fórmula aplaudida aparentment per tothom i que hauria de ser una de les vies per pal·liar la crisi de l’habitatge. El comú assumirà ara al cent per cent el projecte i el proper dimecres en junta de govern aprovarà el concurs de mèrits per contractar l’arquitecte que el dissenyi. La corporació té els diners per fer-ho, el boom de la construcció omple les arques comunals, però el diner públic no pot ser una solució en solitari. La crisi de l’habitatge impacta directament en el teixit econòmic perquè agreuja la falta de mà d’obra. L’empresariat ja és aparentment conscient que ha de ser part de la solució. Però s’ha de passar de les paraules als fets. I el plantejament sempre ha de ser fixar uns preus per als futurs inquilins que evidentment estiguin per sota del preu del mercat, però que també es calculin basant-se en la recomanació que allò que es destina a pagar el pis no ha de superar el 30% dels ingressos d’una llar. La premissa de qualsevol iniciativa amb participació pública ha de ser vetllar per l’interès general.