Editorial
Inflació i diàleg social
L’IPC continua desbocat. El creixement de la inflació subjacent és especialment preocupant, que es dispara fins al 6,5%. L’alça de preus serà l’element fonamental de les converses del Consell Econòmic i Social
Els preus continuen la seva progressió minvant el poder adquisitiu de la ciutadania. Lluny de moderar-se el mes d’agost ha representat un nou cop per a les butxaques dels consumidors. Amb una variació mensual del 0,9%, l’IPC interanual s’enfila de nou fins al 5,6%, un percentatge altíssim que no tan sols mina la qualitat de vida, sinó que relativitza la recuperació econòmica. Hi ha molts factors que permeten explicar el repunt de preus de l’agost, molt relacionat amb el capítol transport per la crescuda de preus i carburants; de l’habitatge, aigua, gas, electricitat i d’altres combustibles, grup també sacsejat per les previsions de calefacció, o el vestit i calçat. Si usem la inflació subjacent, que no té en consideració ni els productes energètics ni els frescos, podem avaluar quina seria la inflació menys volàtil. I aquí augmenta la preocupació perquè la subjacent es dispara fins al 6,5%, fet que ens situa molt lluny que l’alça de preus es comenci a alentir de manera significativa. La situació andorrana s’ha d’emmarcar en el marc general de l’euro i en la revisió a l’alça de la previsió d’inflació per part del Banc Central Europeu. L’alça progressiva dels tipus d’interès, un factor extra de tensió de les economies familiars i empresarial, ha tingut un efecte inferior a l’esperat i compromet el creixement del PIB. Així, no s’espera assolir l’objectiu d’una inflació subjacent del 2% fins entrat el 2026. En aquest context s’albira una negociació dura en el marc del Consell Econòmic i Social entre patronal i sindicats amb vista a l’increment salarial de l’any vinent. La impossibilitat d’assolir un acord l’exercici passat va forçar una mesura unilateral per part del Govern, que va aprovar un increment igual a l’IPC per als funcionaris i els treballadors amb sous més baixos, que s’anava reduint de manera inversament proporcional. L’encara incipient diàleg social s’enfronta a un repte majúscul amb vista a un 2024 amb unes perspectives de pujada de preus encara altes i l’amenaça d’una aturada del creixement.