Editorial
Pensions baixes
Una pensió de 1.127 euros de mitjana no vol dir que tots els jubilats que han cotitzat vint anys o més cobrin aquesta quantitat. Tot i això, una pensió de 1.000 euros no permet viure dignament a cap persona
A mig exercici del 2023, a 30 de juny, les pensions per a les persones que han cotitzat 20 anys o més a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) s’han revalorat uns 80 euros. En aquelles dates eren 7.853 els jubilats que havien superat aquests anys de tributació i de mitjana cobraven 1.127 euros mensuals. A final de l’any passat, a 31 de desembre, els jubilats amb més de vint anys cotitzats cobraven de mitjana 1.127 euros. En total, la CASS pagava una prestació de jubilació a 13.777 pensionistes, que cobraven de mitjana 737 euros. En tots dos casos, la pensió s’ha revalorat respecte a final del 2022. Que la pensió mitjana per als qui han cotitzat més de 20 anys sigui de 1.127 euros no vol dir que els 7.853 retirats que tenen dret de cobrar-la rebin aquesta quantitat. Alguns pensionistes guanyen més de 1.000 euros i quantitats molt superiors gràcies a la idiosincràsia històrica del sistema de pensions andorrà, i d’altres estan cobrant per sota d’aquesta xifra. Més enllà que hi hagi alguns pensionistes que cobrin unes prestacions de jubilació molt elevades, el que no és admissible és que hi hagi una gran quantitat de persones que, un cop finalitzada la seva vida laboral, estiguin rebent una pensió de la CASS inferior o igual als mil euros. És indiscutible que ara mateix aquesta quantitat de diners mensuals és insuficient per cobrir les necessitats d’una persona. El nivell de vida al Principat és molt alt i cada vegada ho serà més. Els preus dels productes d’alimentació cada cop són més elevats i altres, com els dels carburants, es mantenen en cotes que no s’havien vist mai a Andorra i tornen a créixer. Cal que els pensionistes rebin unes prestacions adequades. I no només els pensionistes, sinó també els treballadors, que veuen dia rere dia com baixa el seu poder adquisitiu per culpa de l’increment de l’IPC, mentre els salaris dels treballadors que no són funcionaris no creixen al mateix ritme. Si tot continua igual, cada cop serà més difícil viure al Principat, amb unes pensions i uns sous molt precaris.