Editorial
Avenços en l'acord
Les converses amb la UE han escalfat la ‘rentrée’ política. Més enllà del soroll en el capítol financer, en què la negociació tot just ha començat, Andorra està molt a prop de tancar un acord que preservi el model migratori i de seguretat
L’avançament de la negociació entre Andorra i la UE, que entra en les setmanes decisives, sumat a la sortida del pacte d’Estat per part d’Andorra Endavant i Concòrdia, i la renúncia de Mònaco, ha donat ales als detractors de l’acord d’associació amb Europa. La presidència de torn espanyola i la voluntat de Brussel·les, un cop eliminat l’escull monegasc, de tancar un dossier que s’ha allargat en el temps, han multiplicat l’activitat. Com en qualsevol negociació les primeres rondes es van destinar a aspectes en què l’entesa era més pròxima i factible. Andorra va assolir compromisos de prou valor en el capítol agrícola, amb uns períodes sostenibles d’adaptació per al tabac, i amb el reconeixement del monopoli elèctric. Per al final s’han reservat les qüestions en què els interessos de les dues parts –la plenitud de les quatre llibertats per part de la UE i el manteniment de les excepcions de la banda d’Andorra– són més difícils de conciliar. L’avenç de les converses en matèria de lliure circulació i establiment, sense cap dubte on les línies vermelles són més gruixudes, és esperançador, però encara hi ha molta distància en telecomunicacions i, sobretot, el sistema financer, dossiers molt complexos en què els previsibles estira-i-arronsa de les dues delegacions hauran de passar el filtre final més polític. La ciutadania té informació precisa sobre les propostes i contrapropostes formulades. El Govern ha intensificat els esforços de pedagogia perquè les qüestions més tècniques puguin ser compreses per la població que, en última instància, serà consultada via referèndum. Les posicions de les dues parts encara estan allunyades, però cal donar un merescut vot de confiança a l’equip encapçalat per Landry Riba abans de caure en propostes marcadament electoralistes. El Govern ha de perseverar en el camí iniciat relativitzant les presses comunitàries i fent cas omís als cants de sirena que clamen des de la comoditat de l’oposició, per seguir el camí marcat per Mònaco, una renúncia que minaria la nostra credibilitat davant la UE, Espanya i França.