Editorial
Paràlisi de l'APDA
L’Agència de Protecció de Dades era un polvorí que ha acabat esclatant. El Consell té la pilota a la seva teulada. Ha de substituir les dues inspectores dimissionàries i avaluar si la normativa de funcionament de l’ens és l’adient
Dir que l’Agència de Protecció de Dades (APDA) s’ha quedat coixa seria un eufemisme. L’ens es troba en una situació de precarietat davant del cúmul de dimissions que s’hi han succeït. Dels cinc llocs de la plantilla tres estan vacants. Només han sobreviscut a la crisi la cap, Resma Punjabi, i la recentment incorporada tècnica de comunicació. L’única inspectora que continuava en actiu, Agda Castillo, va dimitir la setmana passada per discrepàncies amb la cap i s’hi ha sumat l’administrativa. Castillo, que quan va ser nomenada ja hi treballava com a lletrada, també ha renunciat a aquesta plaça. En paral·lel, el Consell, organisme de tutela, fa mesos que busca amb poc èxit substitut per a Gemma Gasset, la primera inspectora que va plegar, encara que per raons ben diferents. En qüestió de dies, quan hagin finalitzat els preavisos, l’organisme quedarà bloquejat, incapaç d’assumir les tasques assignades en un moment de desplegament de la llei aprovada el 2021. La promulgació del text i l’elecció de la cap i de les inspectores es va produir pràcticament de forma simultània. La normativa preveu que aquests càrrecs siguin nomenats pel Consell. Són, per tant, places de caire polític s’hagin tingut o no presents els mèrits acadèmics i professionals. Concretament, Punjabi i Gasset eren properes als partits que van impulsar la seva candidatura: CC i Liberals. La llei preveu un blindatge per garantir la independència, protecció que en cas de crisi interna acaba sent contraproduent. Perquè si és impossible el cessament del cap, aquest tampoc pot adoptar mesures disciplinàries contra els empleats. La crisi està relacionada amb el model de gestió, com reconeix el comunicat fet públic ahir, que carregava contra les dimissionàries per la seva resistència al canvi. Això multiplica la pressió del Consell, reconvertit en oficina de selecció de personal. Perquè la cambra, més enllà de cobrir les places, també ha de vetllar pel bon funcionament i avaluar, com a mínim amb vista a una eventual renovació, la idoneïtat de la persona que el lidera.