Editorial
El debat de veritat
La despesa sanitària no para de créixer i cada any obliga el Govern a destinar-hi més recursos. La salut, pilar de l’estat del benestar, exigeix un gran acord per fixar el model, garantir-ne la sostenibilitat i planificar a deu anys vista
La ministra de Salut va comparèixer ahir davant la comissió legislativa per presentar les línies mestres de la legislatura, articulades al voltant de quatre eixos: la promoció de la salut i prevenció de la malaltia; l’accés a assistència de qualitat; la sostenibilitat, i la recerca i la innovació. Va ser una presentació d’alt nivell amb poques concrecions, però que va situar aquesta àrea al centre de l’activitat parlamentària aquesta legislatura. Helena Mas va apel·lar a un gran pacte nacional per a la salut centrat precisament en la sostenibilitat, un gran acord obert a tots els partits polítics, però també als grans actors, com ara el SAAS i la CASS, els col·legis professionals sanitaris i les associacions, i que tambéinclouria el model de finançament. No va donar detalls extra més enllà de la necessitat de passar de l’acte mèdic com a element central als processos, un canvi totalment necessari. Les preguntes bàsiques a l’hora de plantejar-se un nou model més sostenible, més enllà d’adoptar mesures per optimitzar la despesa, són quina sanitat pública volem, quant ens hi volem gastar anualment i qui ho ha de pagar. L’actual model preveu tres potes del finançament: la Seguretat Social, l’usuari i el Govern, que a la transferència anual al SAAS hi suma la cobertura del dèficit sanitari. A l’increment constant que experimenta la despesa sanitària en el nostre entorn, fruit de l’aparició de nous sistemes de diagnosi, un major accés i l’envelliment de la població, s’hi sumen altres amenaces en el cas andorrà. Una d’elles és la política d’ampliació de la cartera de serveis, amb més malalties i tractaments inclosos. En paral·lel, es perfila una altra amenaça en forma d’una eventual reducció de la cotització de malaltia de la CASS per destinar-la a la branca de vellesa, un canvi que elevaria significament el dèficit de la Seguretat Social. A la compareixença es va parlar de transport sanitari, del tractament oncològic o dels recursos en salut mental, temes importants que no poden, no obstant això, quedar enrere del debat fonamental per garantir la pervivència del sistema.