Editorial
Ajudar a la llengua oficial
Les empreses estan obertes a ajudar els treballadors a realitzar el curs de català en hores laborals. La llei obligarà, un cop estigui aprovada, a tenir un coneixement mínim de la llengua per poder renovar el permís de residència.
La nova llei del català, anomenada oficialment llei de la llengua pròpia i oficial, ha estat protagonista de nombrosos titulars de la premsa les darreres setmanes. La principal novetat de la nova normativa, ara ja a tràmit parlamentari i, per tant, a l’espera de possibles canvis en el transcurs del treball que facin els grups parlamentaris en comissió, és que els residents hauran d’acreditar un nivell mínim de català per poder renovar el seu permís a Immigració. La iniciativa de la ministra de Cultura, Mònica Bonell, no ha estat absenta de crítiques ni tampoc d’elogis, i ha cridat l’atenció també fora de les nostres fronteres. Però un cop superats els titulars i les primeres impressions, arriba l’hora de preparar-se per aplicar la llei i, per tant, d’exigir els nous requisits. Perquè aquesta tasca es pugui fer, és imprescindible comptar amb el suport de les empreses del país. La llei, de fet, ja té la intenció d’anar més enllà i apel·la també a les institucions públiques, empresaris i a la ciutadania en general perquè siguin corresponsables i ajudin en la preservació de la llengua. Ser conscients de la necessitat de protegir la nostra llengua entre tots és, de fet, l’única manera que la normativa tingui una aplicació efectiva. Per això és una molt bona notícia que els empresaris es mostrin oberts i disposats a garantir que els treballadors que necessitin aprendre la llengua puguin fer el curs obligatori en horari laboral. Cal recordar que el nivell que inicialment es demanarà és molt baix, inferior a un A1, i que, per tant, no requerirà moltes hores. L’aprenentatge de l’idioma d’aquests treballadors permetrà no només una millor atenció al públic i, per tant, una millor qualitat del servei, sinó que també generarà una millor cohesió i convivència entre la població i una major integració dels nouvinguts. Tenir un interlocutor que s’esforça per aprendre la llengua del país ha de merèixer el nostre reconeixement i evitar, o com a mínim reduir, l’hàbit molt estès de canviar d’idioma ràpidament quan la persona que hi ha a l’altra banda no és catalanoparlant.