Editorial
Costa vs. Montaner
La presidenta d’Andorra Endavant ha rendibilitzat la demanda fora de lloc presentada per Ferran Costa. L’ara ambaixador no ha entès que per al gros de la població la filtració dels salaris dels càrrecs públics és absolutament legítima
A l’exconseller general i actual ambaixador Ferran Costa la demanda presentada contra Carine Montaner se li està girant com un mitjó. La guerra encreuada entre tots dos a qui està reforçant és a la parlamentària, que ja en les darreres eleccions va començar a recollir els fruits d’una oposició desacomplexadament populista. Costa la responsabilitza de filtrar el total del seu salari públic, que incloïa la remuneració com a president de grup més el complement de dedicació exclusiva. Més de 6.000 euros mensuals, xifra a la qual caldria sumar les dietes percebudes com a representant del Consell General en organismes internacionals. Si ja resulta paradoxal que la ciutadania no tingués visibilitat dels salaris dels seus electes, encara ho és més que en sortir a la llum, Costa iniciés una acció judicial per revelació d’informació personal. El Consell, conscient que estava en fals, va reaccionar publicant les graelles de sous de tots els parlamentaris, evitant que aquesta qüestió incòmoda esquitxés la institució i afavorint l’accés públic a la informació de rellevància. Al marge del que acabin decidint els tribunals, que tenen mala peça al teler, la imatge de l’ambaixador no ha deixat d’erosionar-se amb cada nou detall que es coneix de la causa. Reclama a la líder d’Andorra Endavant 64.000 euros corresponents a les retribucions que va deixar de percebre quan va renunciar al complement per la pressió popular. Demana ara als tribunals el que en el seu moment com a polític no es va veure capaç de defensar davant l’opinió pública: el salari més alt entre els consellers. Aquesta acció més enllà de criminalitzar Montaner la victimitza mentre que mina la credibilitat de l’ambaixador i d’Acció, el seu partit. Costa porta temps fent complexos equilibris. Mentre s’esquinçava les vestidures per la filtració del seu salari d’origen públic a la cambra es reivindicava com un dels impulsors de la Llei de transparència que estableix la publicitat dels salaris i les graelles salarials de les administracions. Un còctel difícil de digerir.