Editorial
Viabilitat d'Andorra a la UE
El pacte d’Estat per a la UE s’ha formalitzat. El govern ha d’encarar la negociació, defensada amb fermesa des de Madrid i París i centrada en les particularitats, sense el suport de tres partits del parlament
El cap de Govern, Xavier Espot, va signar dijous passat el pacte d’Estat per la negociació amb la Unió Europea juntament amb els representants de sis formacions: Demòcrates, Ciutadans Compromesos, Partit Socialdemòcrata, Acció, Socialdemocràcia i Progrés i Unió Laurediana. Tres de les forces amb representació parlamentària se n’han autoexclòs. A la més que previsible absència d’Andorra Endavant, que com va passar amb la covid usarà Europa per als seus interessos electorals, s’hi ha sumat la inaudita de Liberals, que com a membre del Govern va beneir fins al maig passat els acords ja assolits amb Brussel·les i la línia negociadora, i la decebedora de Concòrdia, que a la primera de canvi renuncia a tenir informació de primera mà i a influir i enriquir el posicionament que Andorra defensarà davant Brussel·les. Hores després de la solemne firma, el Govern va tornar a rebre, en la celebració de la festa nacional espanyola, l’escalf de l’estat veí, que a través del seu ambaixador va transmetre el suport a la defensa d’especificitats, unes singularitats ja reconegudes de manera genèrica en el Tractat de Lisboa de la UE. Tant Madrid com París, estats de referència per a Andorra, són ferms defensors d’una associació que refermi els estrets vincles històrics, polítics i econòmics, però són conscients, igual que les institucions comunitàries, de la dificultat atesa la seva dimensió i nombre d’habitants per assimilar de manera absoluta les regles del mercat interior. Sense un reconeixement d’aquestes particularitats i sensibilitats, perilla la nostra idiosincràsia i identitat i, per tant, la viabilitat com a estat. Però la defensa de les especificitats no s’ha d’interpretar com el manteniment de privilegis difícilment comprensibles des de la perspectiva comunitària. Espot descrivia l’acord com la base que ha de permetre a Andorra construir els seus elements diferenciadors i de competitivitat, però respectant els elements propis del país. Una filosofia general que ara les dues parts han de ser capaces de posar negre sobre blanc.