Sense dades dels estudiants

Andorra ha posat els mitjans per disposar i gaudir parcialment de les generacions més formades de la seva història. Les dècades de bonança econòmica han permès a l’Estat destinar molts recursos a l’ensenyament. Les famílies també han dedicat una part important de la renda a la formació dels fills, apostant per estudis superiors, majoritàriament en universitats estrangeres i cada cop amb major especialització. Una part del coneixement que hem estat capaços de generar, i en el qual hem invertit temps i esforços, retorna finalitzats els estudis. Acostumen a ser els professionals amb titulacions que encaixen amb el nostre mercat laboral, molt centrat en les activitats que han traccionat el creixement econòmic andorrà, com les finances i els serveis, als quals cal sumar l’administració. També hi ha una part dels graduats que o bé perquè no tenen a Andorra feina d’acord amb la seva titulació o perquè busquen horitzons laborals més amplis decideixen quedar-se a l’estranger. Per a un estat, especialment de petita dimensió com Andorra, és molt important tenir monitorat el talent, mantenir viu el vincle perquè a mitjà o a llarg termini pugui retornar a enriquir el nostre teixit econòmic, emprendre o participar en projectes impulsats per les administracions, una experiència i coneixement fonamental per a una economia que treballa per diversificar-se. Disposem d’escassa informació sobre els professionals que treballen a l’estranger, alguns dels quals amb posicions rellevants, però ara hem sabut per una pregunta parlamentària del PS que ni tan sols disposem de dades bàsiques dels alumnes que es troben cursant estudis universitaris a Andorra o l’exterior. S’ha hagut de renunciar a les dades recollides en no tenir les autoritzacions específiques dels estudiants d’acord com exigeix la llei, i no s’han habilitat mecanismes alternatius per a un seguiment dels nostres joves, per no tan sols conèixer el seu potencial present i futur, sinó perquè alhora permeti avaluar els resultats del sistema educatiu.