Editorial
Termòmetre del carrer
La convocatòria de la concentració sobre l’habitatge no té cares visibles. La plataforma Denunciand, de la qual no es coneixen els membres, apareix de promotora d’una protesta que vol capitalitzar el malestar pels lloguers
L’habitatge s’ha convertit en el problema número 1 en l’àmbit social. El bon moment pel qual passa l’economia, amb un creixement per sobre de la mitjana europea, no compensa el neguit que suposa en segments molt amplis l’elevat preu dels lloguers i la tendència de pujada sostinguda que es dibuixa. La voluntat, reflectida en el projecte de llei a tràmit parlamentari, de descongelar gradualment el mercat d’arrendaments, encara ha generat més neguit. La coincidència entre les institucions i la ciutadania sobre la transcendència d’aquest dossier és plena, però mentre que des del carrer es percep amb preocupació l’espiral inflacionària del mercat immobiliari, el Govern, en un complicat joc d’equilibris, valora l’efecte desincentivador entre els inversors d’allargar una intervenció que, a més, genera inseguretat jurídica. L’increment dels preus de compra d’habitatge i la falta d’una tipologia de pisos de gamma mitjana també frena les operacions i augmenta la pressió sobre el lloguer. Aquest és el context amb què afrontem l’hivern 2023-2024 i l’arribada prevista de milers de temporers. La preocupació o la indignació ha començat a deixar-se sentir a les xarxes socials i ha catalitzat en la convocatòria d’una concentració la vigília de Tots Sants a Andorra la Vella. Com a convocant hi apareix Denunciand, una plataforma de poc recorregut i escassos seguidors, però que capitalitza el descontentament al marge de la política, tot i que s’hi acabin adherint alguns partits. La població andorrana és poc donada a expressar-se públicament a través de manifestacions, fins al punt que els mateixos sindicats han renunciat a celebrar al carrer l’1 de maig. La participació representarà per a les institucions i la classe política un bon termòmetre sobre el grau de cansament d’un ampli sector de la població amb rendes baixes i mitjanes del país que cada cop han de dedicar a l’habitatge una part més important del salari. També pot influenciar els mateixos consellers, que tenen sobre la taula el projecte de llei d’arrendaments.